El Reus Deportiu de Saragossa

El futbol és la cosa més important de les coses menys importants. La màxima cal aplicar-la sovint per evitar algun atac de feridura al llegir, escriure o interioritzar algunes de les notícies que envolten el món del futbol, ja bé sigui a la lliga professional o en els partits de costellada que juguen els Baiges petits per aquests camps de Deu.

Durant aquestes últimes hores m’he repetit la frase un centenar de vegades per evitar una pujada de tensió al llegir la notícia del presumible adeu del meu admirat Natxo González de la banqueta roig-i-negra, a final de temporada, per incorporar-se al Saragossa. O, també, el de tres referents de l’equip –Folch, Benito i Àngel- que tot sembla indicar que no renovaran i que, potser, seguiran al seu entrenador en aquest camí per les espanyes.

Precisament no fa gaires dies, quan ja feia xup-xup l’adeu d’algun d’aquests jugadors, vaig parlar-ne amb una persona de l’entorn del club reusenc. I la seva resposta va ser contundent: “Si volen marxar, que marxin”. Curt i ras. Em va venir al cap el dia que el Santi Castillejo va deixar el Reus per anar a entrenar al Nàstic. Tot just al Nàstic. Allò, pels aficionats roig-i-negres, a més d’una traïció imperdonable semblava, també, la fi del món. I finalment no va ser tan greu. Només cal veure on és ara Castillejo i on és el Reus Deportiu. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

Per això val més no posar-se pedres al fetge. El futbol té dues realitats ben definides. D’una banda, la del professional, que de manera legítima ha de vetllar pels seus interessos –esportius i professionals- deixant de banda fílies i fòbies. I, de l’altra, la de l’aficionat, que viu l’esport com una vàlvula d’escapament constant de sentiments i tensions. I totes dues s’han d’entendre. Avui molts seguidors roig-i-negres estan tocats per la notícia, especialment si es confirma, també, la diàspora d’alguns jugadors –com és el cas del gran Ramon Folch- a final de temporada. Si tots fan cap al Saragossa, com ja apunta algun mitjà, semblarà que els aragonesos siguin un filial reusenc.

Però en tota aquesta història el que realment és inoportuna és la filtració de la notícia. Naturalment no qüestiono l’encert dels periodistes de treure l’exclusiva. És la seva feina i ben fet que fan. El que costa d’entendre és que algú hagi xerrat més del compte tot just ara, quan el Reus encara no té la permanència assegurada i en l’horitzó, a la jornada 37, hi ha un Reus-Saragossa on els aragonesos igual s’hi juguen la permanència. Em sembla que aquell dia l’autèntic espectacle no serà pas al terreny de joc, sinó a la graderia. Quin patir.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s