El miracle roig-i-negre del Camp Nou

El gran Edgar Badia al costat d’una jove promesa, l’Eladi, conegut com “l’Aranya del Mas Iglesias”

Ahir a casa va ser dia de pregària i reflexió. Les inquietants notícies sobre el futur d’alguns dels nostres referents roig-i-negres van motivar un profund recolliment espiritual per intentar apaivagar la inquietud que ens envaïa. Que d’un dia per l’altre et diguin que -potser- Natxo González, Folch, Benito i Àngel tocaran el dos a l’acabar la temporada fa trontollar les més fermes conviccions. I per això calia enfortir els lligams que ens uneixen al voltant de la inesquinçable fe roig-i-negre de tota la família. Veient com les gasten a Saragossa, vam anar a posar una espelma a la Mare de Déu de Misericòrdia amb el desig que li fes veure a la Pilarica que hi ha símbols que, a l’altre costat de l’Ebre, no es toquen.

Precisament, al sortir del Santuari, vam anar a un altre lloc de peregrinació del Món de Reus, el cèlebre Bar Toribio dels Horts de Miró, on els fidels cerquen l’empara gastronòmica d’unes tapes delicioses que han donat fama i renom a les seves simpatiquíssimes propietàries. Vam saber que al Toribio hi havia un altre referent roig-i-negre que tampoc ha renovat (mama por!), el gran Edgar Badia, un porteràs extraordinari. El van convidar els de la Nova Ràdio en un nou episodi de la canya roig-i-negra que programen periòdicament en diversos establiments de la ciutat.

“Ara no em preocupa aquesta qüestió. És un tema que porten els meus agents. Estic centrat en acabar la temporada de la millor manera possible atenent el que ens estem jugant. Potser més endavant ja me n’ocuparé” va respondre el porter barceloní quan el Marc Busquets li va fer la pregunta més esperada de la nit: la seva continuïtat per l’any vinent. Badia, que en tot moment va regalar a l’entusiasta auditori un discurs fluid i molt entenedor, no estava sol. Els de la Nova van convidar a d’altres jugadors històrics per conèixer com és l’apassionant món dels porters de futbol.

Es el cas del Josep Maria Beltrán, reusenc que va fitxar pel Madrid de Bernabéu. “Imagina’t entrar al vestuari i coincidir amb el Di Stefano i el Puskas. Jo només els havia vist en cromos i, de cop i volta, em vaig trobar compartint equip amb ells” va confessar. Un equip entrenat per Miguel Muñoz, que va ser seleccionador nacional. “Em va dir: si atures les pilotes fàcils, seràs internacional. Perquè un porter se suposa que les difícils ja fa el possible per parar-les. En canvi, si falles les fàcils, la pífia és tan monumental que quedes retratat per sempre.”  Beltrán també va explicar que havia coincidit en el mateix equip amb el Julio Iglesias, el cantant. El que no va revelar és si enlloc de Gol cantava Hey quan la pilota traspassava la línia de porteria.  I finalment va confessar el motiu del seu adeu dels terrenys de joc. Va ser després d’un Reus-Nàstic. “Jo era el porter dels grana. Vam guanyar 3 a 2. I m’ho vaig sentir dir tot. Aquell dia vaig dir prou. Allò havia estat massa.“ Entenc perfectament al senyor Beltran. Però també m’imagino als aficionats roig-i-negres veient a una de Reus defensant la porteria dels tarragonins. Aquell partit devia ser memorable en tots sentits.

Al costat del senyor Beltran hi havia una altra vella glòria, el Vicent Amigó, ex-porter del Reus, del Barça, l’Hércules, el Nàstic i el Lleida entre d’altres. Amigó, que com a jugador es va especialitzar en tirar els penals del seu equip, tindria un programa per ell sol. “Al vestidor del Barça els jugadors també tenien supersticions. N’hi havia un que, a la taquilla, hi tenia una estampa de la Verge de la Macarena.” va revelar. Però on va estar més divertit va ser a l’explicar l’anomenada pixarada de la por. “Abans, el túnel d’accés al camp des dels vestidors, feia una olor insuportable. Perquè a la majoria de jugadors quan han de saltar al camp els hi venen ganes de fer un riu. Ara tot està ple de càmeres i tothom cuida les formes. Però abans, quan no et veia ningú, els jugadors deixaven anar la pixeradeta al mateix túnel. I podeu imaginar-vos quina olor feia tot allò.”  Val més no imaginar-s’ho.

I al costat de l’Amigó, hi havia el Rodri, ex-porter roig-i-negre i de molts altres equips que actualment defensa la porteria del Vila-seca de primera catalana. Rodri va anunciar que es retira a final de temporada. I la notícia és doblement important, perquè posa punt i final a una trajectòria esportiva impecable i -especialment- perquè als seus 45 anys pot presumir d’una carrera molt longeva. Rodri és un gran porter  però, sobre tot, un encant de persona. Vam jugar junts al vell camp de terra de La Salle i amb els anys ha esdevingut un magnífic entrenador de porters a l’escola que regenta a Vila-seca.

I amb els testimonis de tots quatre el programa va discórrer com una seda amb la conducció del Busquets i el Gallofré que van arrencar, de l’Edgar Badia, un record entranyable. “Quan era petit, i jugava a l’escola de futbol del Barça, una vegada l’entrenador em va portar a la gespa del Camp Nou i em va dir “Un dia tu jugaràs en aquest terreny de joc”. I per això treballo, perquè en un futur pugui arribar aquest dia”.  I va ser aleshores quan vaig veure que tota la nostra pregària havia fet efecte. De cop i volta vaig imaginar a l’Edgar Badia jugant al camp de Barça… però amb la samarreta del Reus i a primera! I amb el Benito corrent la banda, centrant a l’àrea i amb el Ramon Folch engaltant la pilota a l’aire amb una canonada imperial per perforar la porteria d’un atònit Ter Stegen. I a la banqueta, el Natxo González celebrant el gol amb el gran Joan Solanas, l’immens delegat roig-i-negre, saltant a la banda.

Després de la visió, he de reconèixer que vaig ser infidel a la Mare de Déu de Misericòrdia posant, d’immediat, una espelma a Santa Rita, patrona dels impossibles, per fer que tot plegat es convertís en realitat. Perquè la fe –l’esportiva, també- és l’últim que es perd.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El miracle roig-i-negre del Camp Nou

  1. Sifro ha dit:

    Senyor Baiges. No posi tantes espelmes, que els afeccionats ganxets del Real Zaragoza -que n’hi han, i bastants!- estem molt il·lusionats amb tenir en el nostre equip tanta sang reusenca. Tant de bó ! :))

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s