Per treure’s el barret

El Josep Maria Fargas rebent el Premi d’Honor de la Fundació del Teatre Fortuny

Dissabte passat vaig tenir l’oportunitat de presentar la gala de lliurament de premis del concurs internacional de dansa Roseta Mauri. De fet he presentant tota les gales. I sempre desinteressadament per col·laborar amb la Fundació del Teatre Fortuny amb l’objectiu d’aportar el meu gra de sorra -que en el meu cas gairebé és insignificant- per ajudar a fer realitat un concurs que situa la ciutat en l’univers de la dansa a nivell internacional.

La meva vinculació amb el Roseta Mauri va començar amb la primera edició d’aquest concurs, l’any 2003. El Josep Maria Fargas, el gerent del Teatre, em va demanar de presentar-lo en col·laboració amb la cambrilenca Judit Estrada, la simpàtica periodista de Canal Reus TV que durant anys va escampar el seu somriure fresc i encisador a la televisió local. Aquell primer any va ser molt emotiu. La Fundació assumia el difícil repte d’organitzar aquesta convocatòria bianual. Un repte d’una gran complexitat, amb la necessitat de mantenir aquesta referència que comporta un gran esforç atenent els nombrosos recursos –humans, tècnics i econòmics- que cal destinar-hi.

Precisament dissabte la Fundació va voler lliurar-li al Fargas del Fortuny (que com tants altres reusencs ha perdut el seu segon cognom en benefici de la realitat a la que va representar durant tants anys) el primer premi d’honor de la institució que a partir d’ara reconeixerà a les persones que s’han significat en la promoció del teatre. Un premi molt merescut atenent el seu paper impecable en tot el procés que va comportar la reinauguració del teatre i els posteriors anys d’activitat que van servir per recuperar el coliseu de la plaça Prim com espai d’activitat cultural de primera línia. I, naturalment, per la seva aposta decidida pel Roseta Mauri que ha esdevingut, amb els anys, una realitat plenament integrada en el panorama cultural local.

En el seu discurs Fargas va agrair la distinció i les amables paraules del president de la Fundació, el Santi Vila i Abelló, i de l’alcalde, Carles Pellicer. També va posar en valor la vinculació de Reus amb la dansa, gràcies a l’activitat de les acadèmies de la ciutat, de les seves professionals i del seu alumnat. Però on l’ex gerent va estar majúscul va ser al final de la seva intervenció, tot recordant com va néixer el concurs i la seva primera edició. En aquell 2003 una de les professionals del teatre, la Neus Miró, va ser determinant per poder assolir l’objectiu. “La Neus va treballar més que ningú per aconseguir que aquella primera edició fos una realitat.  I aquell esforç, aquella dedicació explica que avui tots siguem aquí”. I per la Neus, que ho està passant malament per un greu problema de salut, Fargas va demanar l’aplaudiment de veritat. “A l’acabar no m’aplaudeixin a mi, aplaudeixin-la a ella” va acabar dient.

Senzillament sublim. El gerent de Teatre demanant que l’aplaudiment que havia de segellar l’homenatge a la seva persona no fos per ell, sinó per la col·laboradora ferma i diligent que –com tants dels professionals de la història del Fortuny- ha ajudat a fer gran el nostre primer teatre. Fargas, el Fargas del Fortuny, ens va demostrar que continua sent tot un senyor, un senyor de Reus. Per treure’s el barret.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s