Fa molts anys, el que havia estat company meu a Ràdio Reus, el Joan Ramon Mestre (a.c.s.), em va oferir l’oportunitat d’entrar a la vella Sala Reus, el cinematògraf més antic de la ciutat que estava instal·lat al raval Santa Anna. El Mestre havia tingut notícia que l’edifici en qüestió, després de molts anys sense activitat comercial, seria enderrocat per construir nous blocs de pisos. Parlo, per entendre’ns, dels immobles que actualment acullen la botiga de joguines i la llibreria de la cooperativa Abacus.
Tot i que feia molt de temps que el cinema era tancat, l’espai era perfectament recognoscible amb el pati de butaques encara intacte, per bé que les cadires de fusta estaven disposades de manera desordenada fruit de l’abandonament dels darrers anys.
Aquests dies hi penso molt en el Joan Ramon. Tenia una autèntica bogeria pel cinema i pels cinemes. I casa seva era un autèntic santuari on conservava veritables relíquies que permetien reconstruir la història de les sales de projecció de Reus. Va recollir multitud de programes i entrades. I fins i tot guardava objectes singulars. De fet aquell dia a la Sala Reus va emportar-se un parell de cadires i, poc després, em va regalar un dels respatllers, de fusta, lleugerament corbat, que encara guardo per casa.
Durant molts anys el Joan Ramon va compaginar la seva activitat radiofònica amb la cinematogràfica, treballant a l’administració del cinema REUS PALACE de la família Zúñiga que, en aquella època, també gestionava els cinemes Cosmos del Vapor Nou, on ara hi ha la facultat de medicina. Si el Joan Ramon encara fos entre nosaltres, em pregunto que voldria prendre del vell Palace ara que tanquen. Alguna lletra del rètol? Algun element tècnic? O una cadira de la mítica sala 1? Ves a saber.
Divendres també hi pensaré molt en el Joan Ramon. L’home miracle del cinema reusenc, el Daniel Villanueva, m’ha embolicat per celebrar el tancament definitiu del Palace. S’ha de dir que la primera idea va ser del comunicador Toni Mateos Gadegania que fa setmanes, al Facebook, suggeria fer-ne alguna de grossa per acomiadar les sales del carrer Batan. El geganter-ferroviari, el Juanlu González, també em va suggerir per whatsap que calia donar l’últum adeu, amb un acte ciutadà, als vells cinemes del carrer Batan que, després de 39 anys, formen part del paisatge urbà del Món de Reus. I com no podia ser d’altra manera el Daniel Villanueva em va acabar de convèncer de la transcendència del tancament amb un apunt concloent. Que el cinema és important en la vida de molts conveïns es demostra analitzant, precisament, el seu cas: “Jo, sense el Palace, segurament mai hagués arribat a Hollywood” em va deixar anar. Amb això ja està tot dit.
Per tant, divendres donarem l’últim adeu al Palace. Serà un acte senzill, sense pretensió, però volgudament emotiu. Projectarem un dels últims curtmetratges de la factoria Villanueva, el Marcianos de Marte. I amb Vermut Miró i les delicadeses del Forn Sistaré brindarem per tantes i tantes coses viscudes al multisales, fent les últimes fotos pel record i desfilant per la catifa vermella que disposarem a l’entrada.
La cita, aquest proper divendres a les vuit del vespre. Amb entrada lliure. I amb voluntat d’acomiadar, com es mereix, el cine de les nostres vides. Adeu, Palace.
El Món de Reus 