L’aventura de l’altre gran Reus

La portada del llibre del Josep Cruset, editat per Cossetània, i l’esclat del conjunt roig-i-negre després de la classificació per la Final Four (Laia Solanellas / Reus Diari).

El periodista Josep Cruset, sotsdirector del Diari de Tarragona, ha escrit L’aventura del gran Reus, una història colossal sobre el Reus Deportiu d’hoquei de les 6 copes, coincidint amb el cinquantè aniversari de la primera copa d’Europa que l’equip capitanejat pel mític Joan Sabater va aconseguir el 1967.

Aquell any el conjunt roig-i-negre iniciava una dècada prodigiosa que el portaria a guanyar les sis copes de manera consecutiva, convertint-se en el gran dominador, nacional i internacional, de l’esport de l’stick. Cruset ha culminat, d’aquesta manera, un treball infatigable per reproduir la memòria d’aquell equip que va viure i superar un grapat de peripècies, algunes en circumstàncies molt difícils. El llibre, editat per Cossetània, es pot comprar a l’avançada a la plataforma Quorum.cat i constitueix una peça de referència per aquells que presumim de tenir sang roig-i-negra a les venes.

Curiosament l’homenatge del Josep Cruset al Reus de les sis copes va tenir dissabte la seva rèplica al temple de l’hoquei, com sovint anomena el poeta de les cròniques esportives, el Marc Libiano, al Palau d’esports del carrer Gaudí. Em refereixo, naturalment, a l’apoteòsica classificació per la final four de la campions que l’equip de Mariotti va aconseguir després de vèncer en una agònica tanda de penals que va resoldre tot just, un de Reus,  el Joan Salvat transformant el llançament definitiu. A Salvat, per cert, més d’un el va batejar a les xarxes com el Sergi Roberto de l’hoquei pel valor extrem del seu gol.

Però més enllà d’un èxit esportiu de primera magnitud, el partit del dissabte va tenir un alt valor simbòlic atenent el que es va aconseguir. Veure el pavelló ple fins a la bandera va servir per ratificar que, més enllà de circumstàncies conjunturals de l’equip roig-i-negre i de la piconadora del futbol, l’hoquei continua sent l’esport nacional al Món de Reus.

Salvat i el seu equip no van ser els únics triomfadors de la nit. Avui també toca felicitar al Jordi Salvadó (curiosament amb un cognom, com el de l’heroi roig-i-negre, que també té connotacions alliberadores) per la dinamització social del partit i de la massa roig-i-negra que va articular amb els seus companys a la junta que presideix Mònica Balsells. La comunió entre l’equip i el públic és transcendental per poder aconseguir èxits esportius com els de dissabte. I per això és tan important motivar, també, a  l’afició.

Ara toca esperar una Final Four que tan de bo serveixi per reeditar velles glòries i -potser- retre el millor homenatge al Reus de les Sis copes aconseguint el preuat trofeu per celebrar aquest aniversari rodó. En aquest supòsit extraordinari el Josep Cruset tindria una excusa formidable per fer l’apèndix del seu llibre d’obligada lectura. I el títol, per cert, seria ben fàcil: L’aventura de l’altre gran Reus.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a L’aventura de l’altre gran Reus

  1. Per alusions, i una vegada més, Josep, he de dir-te que exageres.
    Seria molt fàcil donar-te les gràcies i dir-te que merci per l’escrit, però m’estaria atribuint un èxit que no és meu. Si aquest dissabte el Palau va tornar a ser una olla a pressió no és pas mèrit meu (no tinc pas tant de poder de convocatòria, per l’amor de Déu!) sinó a tot un engranatge on cada peça ha fet (i molt bé) la seva feina: la Presidenta i la Junta Directiva que suporten les idees (de vegades sonades) que els poso sobre la taula, els treballadors del Club que les duen a terme tant a Manteniment com Recepció o Comunicació, les seccions amb els seus monitors, i per suposat un equipàs de jugadors que al costat del Joan Salvat han tornat a portar l’hoquei reusenc a l’èlit que de l’ ADN roig-i-negre de Joan Sabater, Xavi Caldú o Jordi García (per citar-ne alguns).
    I seguint amb les baules d’aquesta cadena, aquest equip magnífic que ens fa somiar no seria possible sense un cos tècnic i una Direcció Esportiva que l’han planificat i mantingut.
    Però em deixo la cirereta pel final, perquè de moment hem arribat a totes les finals (SuperCopa, Copa del Rei, Lliga Catalana…) però només hem guanyat aquesta última. Si aquest 2017 tenim possibilitats d’assolir la Lliga Europea a la Final Four (que ha de ser al Palau o no ha de ser) és perquè l’afició ha tornat a viure i veure hoquei, i això només és mèrit de tots i cadascun dels roig-i-negres que dissabte van omplir el Palau. Front Reusenc, Troopers i RedBlacks, i tots els aficionats a l’esport reusenc per excelència, l’hoquei sobre patins. Les bones paraules… a tots ells no a mi!!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s