L’exemple del Peret Ganxet

La Maria Josep Salvadó, la Carme Bigorra i el Marc Díez en la multitudinària presentació del segon volum de les aventures del Peret Ganxet.

Un il·lustre historiador que fa temps va decidir fer les Amèriques em va qualificar ahir de xovinista reusenc barat que fa riure. I tot per voler retre un homenatge a l’últim cinema de la ciutat, el Reus Palace. Jo i mil persones més, les que van omplir de manera espontània la sala 1 del complex del carrer Batan. Sóc conscient que no era el millor cinema del món. Però era el meu. L’únic. I les seves sales formen part de la meva història personal. Particularment no penso renunciar als meus records d’infantesa i joventut. I el Palace, amb tots els seus defectes, és un d’ells.

El radiofonista Joan Ramon Mestre -un bon amic i de les millors persones que he conegut mai- em va explicar multitud d’històries vinculades a la història del Palace. Ell hi havia treballat molts anys, de bracet amb la família Zúñiga. I també em parlava del Cosmos, de la Sala Reus, del Kursaal, del Monterosa o de l’Avenida, entre d’altres. Pel Joan Ramon el cinema era fantasia, il·lusió, somni. I les sales de projecció constituïen el mitjà més adequat per experimentar aquestes sensacions. Per això aquests cinemes, amb tots els seus innombrables defectes, formen part dels records més entranyables de la gent d’aquesta ciutat. I si recordar de manera afectuosa aquesta realitat és xovinisme reusenc barat que fa riure, benvingut sigui.

Amb tot plegat hi vaig pensar ahir presentant el segon volum de les aventures del Peret Ganxet que alguns teòrics postmoderns també deuen considerar una cosa rància i antiquada. Però més enllà de la participació del meu pare en la gènesi del personatge, jo m’hi vaig vincular decididament arran de la insistència del Ramon Ferran. L’escultor -un artista compromès, d’ideologia inequívocament progressista- em va venir a veure a la ràdio l’any 2005. Em va demanar d’implicar-me en la recuperació de la imatge del Peret Ganxet per posar-la en un espai públic. Després de molts anys de no saber-ne res, l’havia localitzat de manera casual. I tenia el desig de situar-la en algun lloc de la ciutat.

Em va sorprendre l’entusiasme d’aquell escultor en plena maduresa vital i artística, amb obra pública magnífica escampada per la ciutat. Es preocupava per aquella petita escultura que a ulls d’aquests avantguardistes reusencs també deu ser xovinisme reusenc barat que fa riure. I jo, senzillament, em vaig impregnar del seu engrescament. I junts, amb la complicitat de Ràdio Reus, vam impulsar una campanya a la que hi van donar suport un miler de reusencs. Només un miler. Aviat està dit.

Per això ahir, quan la Carme Bigorra, la Maria Josep Salvadó i el Marc Díez presentaven el segon volum de les aventures del Peret Ganxet, vaig pensar -i molt!- en el Ramon. Com hagués xalat veient als alumnes de l’Escola Els Ganxets  cantant la sardana del petit personatge i recuperant l’essència d’un xiquet que l’únic que pretén és presumir del fet de ser de Reus. Això que alguns consideren xovinisme reusenc barat que fa riure.

Una ciutat necessita referents locals que serveixin per identificar-se amb la realitat més immediata. També en l’àmbit més popular.  Perquè, altrament, estem condemnats a convertir-nos en una ciutat dormitori, sense ànima ni esperit. I si per promocionar aquests referents m’acusen de xovinista reusenc barat que fa riure, tant me fot. M’estimo més això que omplir-se la boca -com fan d’altres- presumint de RTV sempre i quan abans els hi paguin els seus onerosos honoraris. Són aquells reusencs interessats i rancuniosos barats que fan riure. O, més ben dit, plorar. I molt.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a L’exemple del Peret Ganxet

  1. Ben dit, Josep! Hi ha molt de progre culturetes que critiquen al reusenquisme tradicional titllant-ho de ranci. Ells sí que son rancis. Si no tenim uns referents locals, no tenim res…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s