Malgrat tot el CF Reus fa trempar

Llastarri, Gallofré, Busquets, Gay de Liébana i Cervera a la Canya roig-i-negra (Enrique Canovaca / Reusdigital.cat)

Un dels símptomes més evidents que demostren que la ciutat viu submergida en la passió futbolística del CF Reus Deportiu ens l’ofereix el món de les mones. De les mones de pasqua, naturalment. Dijous, tot fent cames pel Món de Reus, vaig tenir l’oportunitat de veure les magnifiques creacions de la Pastisseria Mare Molas inspirades en alguns dels herois del nostre univers futbolístic. El seu propietari, el gran Siscu Torres -un enamorat del seu ofici i de la ciutat- ha creat unes dolces composicions dedicades a quatre figures roig-i-negres: Folch, Vítor, Olmo i Garai. Unes mones que faran les delícies dels petits (i grans) aficionats ganxets. En aquest enllaç de Canal Reus poden descobrir aquest bé de Déu.

El de la pastisseria Mare Molas no és l’únic exemple d’aquesta futbolmania amb DO Reus. A l’extraordinari aparador del Colmado Baró (a què esperen per declarar-lo Bé d’Interès Comercial del Món de Reus?) ja es pot veure el magnífic assortiment de figures de xocolata que cada any, per aquestes dates, posen a disposició de la seva distingida clientela. Al costat de les magnífiques pilotes de xocolata il·lustrades amb els escuts del Barça o del Madrid hi ha, també, l’escut més dolç del Reus Deportiu en versió moderna, la del CF Reus, amb la piloteta al mig de les franges roig-i-negres.

Aquesta diagnosi pastissera la vaig fer dijous, tot dirigint-me al Restaurant Vermuts Rofes on els amics de La Nova Ràdio i el Reus Digital havien programat la intervenció de l’economista José Maria Gay de Liébana dins del cicle Canya roig-i-negra que es fa, de manera itinerant, per diversos llocs de la ciutat. Fa sis anys el Marià Arbonès i companyia van portar al singular economista per fer una xerrada similar al Mas Passamaner. En vaig fer un article, dels primers d’aquest bloc. Aleshores Gay de Liébana era un personatge poc conegut més enllà de l’àmbit universitari i del món del RCD Espanyol, club del que sovint es declara un acèrrim seguidor. Però sis anys després el singular economista s’ha convertit en un controvertit personatge mediàtic que te’l pots trobar, a totes hores, per qualsevol emissora de l’espectre televisiu nacional i estranger. Ell és el mateix però la seva dimensió és completament diferent.

Gay de Liébana va venir per parlar dels diners del futbol. I com a teloner va tenir al president del Reus, el Xavier Llastarri, que va donar algunes dades concloents sobre l’abisme entre la segona B i aquesta lliga amb nom de concurs de televisió, l’1,2,3. “D’un any per l’altre el Reus ha incrementat en un 350% el seu pressupost, s’ha doblat en número d’abonats i l’assistència al camp s’ha multiplicat per quatre. Tenim el 20% més de personal. I dels 7 milions de pressupost un 70% correspon a nòmines. I tot això malgrat tenir un dels pressupostos més baixos de la categoria” va apuntar Llastarri.

Xifres, certament, de vertigen. Per això l’il·lustre economista va demanar, sobre tot, seny i responsabilitat. No perdre el cap com han fet altres clubs de la mateixa categoria. I a l’hora d’exemplificar el que no s’ha de fer, va citar al Saragossa. Tot just al Saragossa, l’equip que planteja un autèntic transvasament de tècnics i jugadors del Baix Camp a la Romareda per la propera temporada.  Si algun dels roig-i-negres que festegen els aragonesos hagués assistit a l’acte de cal Rofes, segurament ja hauria desestimat l’oferta de l’altre costat de l’Ebre atenent la valoració de Gay de Liébana sobre la manera d’actuar del club de la Pilarica.

De fet l’economista va insistir en la necessitat i la conveniència que els jugadors coneguin, també, la situació econòmica dels clubs de la categoria, especialment dels seus contrincants. I aquí va explicar una cosa curiosa. Fa anys alliçonava als jugadors de l’Espanyol sobre la realitat financera dels seus rivals. I durant el partit els periquitos coaccionaven dialècticament als contrincants qüestionant la rendibilitat del club, el cash flow de l’entitat, el volum de negoci i una llarga sèrie de qüestions econòmiques que, pel que sembla, descentraven completament al rival. Com canvien les coses, vaig pensar. Abans, per desequilibrar emocionalment al contrincant, els jugadors se’n recordaven de la seva mare. I ara es tracta de tocar-los el crostó parlant del cash flow. Realment #Aspactaculà.

Tornant al cas de Reus i del Reus, Gay de Liébana va demanar la entesa entre l’Ajuntament i el màxim accionista. I va posar l’exemple de Salamanca, una ciutat que va tastar la mel de la primera divisió. Fins que un bon dia l’alcalde de la ciutat castellana es va barallar amb el màxim accionista del club. “I aquest era el totpoderós Hidalgo, d’Air Europa. Ho pagava tot i el club anava un pam bé. Però de cop i volta l’alcalde es va creuar i li va fer la vida impossible. I l’Hidalgo s’ho va prendre tan malament, que va marxar de Salamanca per posar la seu de l’empresa a Mallorca. I es va desentendre del club engegant a l’alcalde amb un “vete a tomar por el cu…” (s’entén, oi?). Des d’aleshores algú sap on és el Salamanca? I algú sap on és Salamanca? Ens agradi o no, el futbol situa les ciutats en el mapa. I per això és tan important que l’alcalde de torn, encara que no li tingui cap simpatia, li posi les coses fàcils al màxim accionista”. Si a l’escenari del Vermut Rofes haguessin posat una pantalla de plasma, n’estic segur que hauríem vist al Joan Oliver des de la Xina fent l’onada escoltant a l’economista periquito.

Però on Gay de Liébana va mostrar-se ferm i decidit va ser en l’aposta pel màrqueting. “Quin esponsor té el Reus?” va preguntar en veu alta. Em va sobtar que no ho sàpigues, i més tractant-se d’una empresa catalana i no d’una marca xinesa, d’aquestes que s’anuncien a samarretes com la de l’Espanyol i que, a ulls dels occidentals, no s’entén ni una sola lletra. Per donar resposta a l’interrogant algú va deixar anar Borges, i això va provocar una esplèndida reacció de l’economista. ”¡Hombreeee! Boorges, del senyor Pont de Reus i de Tàrrega. Ell sí que sap on és el negoci. ¡Grandeeeee!”. Gay de Liébana en estat pur. En la mateixa línia, l’economista va insistir en la necessitat d’aprofitar qualsevol possibilitat per cercar patrocinadors per vendre qualsevol racó de la indumentària  dels jugadors. “I al culet no hi teniu a ningú?”. Això del culet, que a més d’un li va recordar al Xin Xan, va provocar una sonora riallada entre l’atenta audiència.

I en aquest punt vaig haver de marxar mentre el Marc Busquets i el Josep Gallofré, impecables conductors de l’espai, donaven pas a les preguntes dels assistents. Feia tard a una reunió i abans volia passar pel Roslena del Mercadal a comprar una revista que em convenia. Hi vaig decidit buscant la publicació quan, de cop i volta, vaig descobrir el magnífic calendari d’aquest 2017 del Reus Deportiu a una prestatgeria de dalt de tot, gairebé tocant al sostre. El més sorprenent, però, no va ser pròpiament trobar el calendari, sinó comprovar a on era: al costat de les revistes eròtiques, per dir-ho finament, al costat de culets i d’altres corbes sinuoses. “Aquesta deu ser la prestatgeria de les coses que fan trempar” vaig pensar tot captant la instantània que poden veure al final de l’article. Després d’aquesta extraordinària revelació, i per temperar la decepció per la derrota d’ahir contra l’Osca, podem consolar-nos pensant que el Reus continua a la part alta. Com a mínim a les prestatgeries del Roslena.

El CF Reus Deportiu a la part alta de la prestatgeria del Roslena

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s