Alguna cosa està canviant

Un marcador per la història (Xavi Sala / Facebook)

Dilluns de la setmana passada vaig tenir el goig de participar en la sessió dedicada al mític Josep Juncosa dins del cicle Esport, Cultura i Societat organitzada, conjuntament, pel Reus Deportiu i el Centre de Lectura. A l’acabar l’exposició vaig voler recordar el resultat del derbi del 1922, l’any que va néixer el patriarca dels Juncosa. Aquella temporada el Reus es va imposar per 0 a 12. I més enllà de somniar amb la golejada impossible, em vaig aventurar a demanar que al derbi d’ahir els roig-i-negres guanyessin per 0 a 1 a l’últim minut. Contràriament al que sovint es demana en aquesta mena de pronòstics, no calia que fos de penal, perquè enguany el Reus té una relació maleïda amb la pena màxima.

Ahir dilluns, quan Màyor impulsava la pilota a la porteria grana a les acaballes del partit contra el Nàstic, vaig pensar en el vaticini. I em vaig adonar que Juncosa devia escoltar la meva pregària i que de bracet amb Sant Pere (que, naturalment, és del Reus) devien convèncer al totpoderós per obrar el miracle després de 615 minuts (615!) sense perforar la porteria rival. Sort que durant aquest període de sequera golejadora hem tingut la protecció de Sant Badia, patró de les aturades impossibles, a qui a partir d’ara proposo anomenar “El Divino” com el gran Ricardo Zamora, que va ser l’entrenador del Josep Juncosa a l’Atlètic de Madrid. Així tot quedaria connectat.

Però tornant al partit d’ahir, la treballada victòria dels reusencs va ser l’enèsima constatació que la humilitat, la discreció, el treball i la seriositat tenen premi davant d’un rival com els granes. Aquesta és la fórmula a la que ens té acostumats l’imprescindible  Natxo González. Una fórmula magistral que no satisfà a tothom, especialment als més impacients. Però que sempre, SEMPRE, acaba obtenint resultats productius.

Guanyar un partit de la màxima a domicili, en una temporada com l’actual, i fer-ho a l’últim minut cou moltíssim. Que els hi preguntin als de la Nova Ràdio. El Trident Garcia-Busquets-Gomis va patir un intent d’agressió per part d’uns exaltats aficionats tarragonins -que en cap cas representen el gruix de l’afició grana-  que no van poder suportar la celebració del gol dels radiofonistes de la plaça Prim. Inadmissible, vergonyós i repugnant. Però val més deixar-ho estar i passar pàgina.

Per cert, una última cosa: agrairé que ningú perdi el temps buscant a un juvenil del Reus amb la samarreta del Nàstic animant als granes durant el partit d’ahir (si en queda cap) per distreure així l’atenció mediàtica del que és realment important, la victòria dels roig-i-negres al camp de l’etern rival. Un triomf concloent que demostra que aquesta temporada, en els enfrontaments directes, el Reus ha estat millor que el Nàstic. Serà que alguna cosa està canviat en el futbol d’aquestes comarques.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s