Visca la Montse Llussà i la Festa Major!

La pregonera Montse Llussà (Catorze.cat)

Ahir vaig tenir la sort de compartir un dinar deliciós amb gent de Reus Reus, així, escrit dues vegades, el que és sinònim de compromís, dedicació i estima a la seva ciutat. Durant l’animada sobretaula, em va arribar un whatsapp al dispositiu mòbil. Me l’enviava la gran Montse Llussà, la Veu de Catalunya, com encertadament la presenten cada dia a l’arrencada del Versió Rac 1 del Toni Clapés. I no els hi falta raó. Entre les moltes qualitats de la comunicadora reusenca hi ha aquesta veu magnífica, d’una dicció extraordinària. La veu és un do natural. Però també un instrument que cal cuidar i educar de manera constant. I més si ets un professional de la locució i vols que el receptor t’escolti com cal. I la Montse és la millor demostració d’aquesta manera de fer i d’entendre el mitjà. Passa, però, que avui la ràdio està plena de gent que no saben parlar, que no vocalitzen, que no saben projectar la veu. I per això el que hauria de ser relativament normal escoltant qualsevol emissora, és converteix en excepcional. Coses de la dimensió desconeguda de les ones.

Però tornem al missatge en qüestió. La Montse feia saber als seus contactes que l’Alcalde li havia encarregat el pregó de Sant Pere. “Us vull dir que seré la pregonera de la Festa Major de Reus!!!! Estic molt contenta!!!” es podia llegir al whatsapp sense estalviar signes d’admiració. Els meus companys de sobretaula, al fer-los coneixedors de la notícia, la van celebrar de manera entusiasta al considerar-la la persona idònia per realitzar aquest acte tan simbòlic, atenent el seu inequívoc reusenquisme (del que en fa gala tot sovint al Versió) i la projecció pública d’un personatge en un any, el de la Capital de la Cultura, on Reus té, més que mai, aquesta vocació de fer-se veure i sentir.

A la Llussà fa molts anys que la conec. De petit, quan Ràdio Reus dibuixava a totes hores la banda sonora de les nostres vides, la seva era una veu molt familiar perquè cada dia la teníem a casa al costat d’altres locutors d’aquella esplèndida fornada de joves comunicadors de l’emissora del raval Santa Anna que, avui dia, en plena maduresa vital i professional, s’han convertit en referents del panorama comunicatiu del país. Però també vaig pensar molt en els seus pares, que dissortadament ja no són entre nosaltres. La seva mare regentava una botiga de queviures al raval de Robuster, a la cantonada del carrer Pàmies, just davant de l’hotel Gaudí. I quan jo treballava a la ràdio, a l’hora de berenar, cada dia repetia el mateix ritual: a mitja tarda anava al seu establiment a buscar un pastisset dolcíssim, gairebé tant com la seva mare que me’l despatxava regalant-me el seu millor somriure, amb la mateixa simpatia que la Montse il·lustra de manera sonora les tardes de Catalunya a l’emissora líder del país.

El dia de Sant Joan tindrem, com sempre, una cita obligada amb el Pregó de la Festa Major i l’esclat de la primera tronada. Un pregó que va néixer la dècada dels cinquanta del segle passat gràcies –com tantes coses a la nostra ciutat- a la iniciativa de Ràdio Reus dirigida pel Salvador Sedó. L’emissora que va veure bressolar professionalment a la pregonera d’enguany. Una bona manera de tornar als orígens, de tancar el cercle, de fer ciutat amb un veu de Ràdio Ràdio, així, escrit també dues vegades amb tot el que representa de compromís, dedicació i estima al millor mitjà del món de Reus i de mès enllà.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s