Pep Anton, a reveure

El Pep Anton Sánchez (Facebook Xavi Guix)

Si mai passeu per davant de l’Escola Joan Rebull veureu, a l’altre costat de la vorera, l’estructura d’un edifici abandonat. És l’últim vestigi d’una històrica lluita veïnal/escolar que va protagonitzar la comunitat educativa del centre a les acaballes del segle XX, alertada per la imminent construcció d’una gasolinera en aquest punt de l’avinguda Onze de setembre. La protesta va fer efecte i les obres es van paralitzar. I fins avui, amb l’estructura devorada per la vegetació i els grafitis.

Arran d’aquella mobilització vaig conèixer al Pep Anton Sánchez, un inquiet i dinàmic activista veïnal que també va deixar sentir la seva veu a l’associació del barri Sol i Vista. Com acostumava a passar no fa gaires anys en aquesta ciutat, del moviment veïnal a la política hi havia un pas, i al Pep Anton el van reclutar des d’Esquerra Republicana per fer el salt a l’Ajuntament.

Malgrat els galons i el càrrec, al consistori va continuar sent el mateix xicot normal, assequible i proper. Una persona de somriure fàcil, de tracte afable, molt cordial. Un bon paio, com diríem en lo parlar de Reus. Sempre atent i disposat a facilitar la feina del periodista local, conscient del paper transcendent que juguen els mitjans de comunicació a l’hora de cohesionar una ciutat com la nostra.

Diumenge el Pep Anton ens va deixar per sempre. Ho vaig saber llegint la dedicatòria al facebook d’un company seu als Xiquets de Reus, el Xavi Guix. “Avui ha marxat una molt bona persona, un polític decent, un amic. Bon viatge, Josep Anton!” escrivia el malabarista de la comunicació roig-i-negre. No cal afegir gaire cosa més perquè el Guix la va clavar amb el seu elogi. I celebro que els Xiquets li fessin, de manera involuntària, l’últim homenatge amb el pilar de 7 fabulós que van aixecar dissabte a la Diada del Pallol. Una construcció  que l’Ernest Benach, seguint l’estela lingüística del flegmàtic regidor alimentada per un servidor, va qualificar amb encert d’Aspactaculà.

Pep Anton, a reveure.  I preparat, des del cel, a veure les torres dels teus Xiquets, els de la camisa avellana. Enguany tornaran a fer la bola grossa, segur.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s