A la memòria del Carles Capdevila

El Concert per al Record al Cementiri General de Reus

Ahir vaig tenir el goig de presentar el Concert per al Record al Cementiri General de Reus. Un regal que em van fer, per segon any consecutiu, els Serveis Funeraris, confiant-me la coordinació d’un acte que per l’indret i el contingut genera una atmosfera molt especial que captiva a tots els assistents. Si a més el contrapunt el donava la gran Helena Tarragó amb la seva esplèndida veu, combinat amb l’acompanyament musical de l’excel·lent Cobla Reus Jove, l’èxit estava assegurat. Els que ens dediquem a aquesta feina vivim per fer coses com aquestes. I en dies així penses que la vida és un autèntic regal.

Durant el concert vaig voler recordar la figura de l’Elisabet Augé. En vaig parlar en aquest mateix bloc fa mesos arran de la seva defunció víctima d’un càncer. Malgrat la malaltia, l’Elisabet ens va donar un exemple de coratge i valentia davant l’adversitat, acompanyada d’una família esplèndida que fins l’últim moment la va envoltar d’amor i felicitat. L’Helena Tarragó va ser l’encarregada de llegir els motets que l’Elisabet havia escrit pel seu recordatori. I en un indret tan especial, se’ns va fer present amb el seu immens somriure.

A la nit, a l’arribar a casa, em va costar agafar el son. Després de la intensitat de l’acte la descompressió no es fàcil, i per això em vaig estar tombant per casa fins ben entrada la matinada. I escoltant la ràdio vaig saber de la mort del periodista Carles Capdevila.

L’estiu de 2015, quan jo estava administrant els efectes de les primeres sessions de quimioteràpia, l’aleshores director del Diari Ara va anunciar públicament que patia un càncer. Ho va fer en un d’aquests articles magnífics que, de manera periòdica, signava al seu diari. “Fa de mal dir que tens càncer” es titulava i deixava algunes reflexions sobre el que sentia davant del diagnòstic. “No en farem cap drama, n’hi ha en moltes famílies, i una majoria el superen. Ni tampoc ho amagarem o dissimularem. Fins que me’n pugui desfer, el càncer m’acompanya, i és lògic que a les meves dèries habituals, que ja coneixeu i que inspiren aquests articles, ara s’hi afegeixi la dèria per sobreviure.” Senzillament extraordinari.

Aquell article l’hauria volgut signar jo. Perquè el que expressava el Carles era el mateix que jo vaig sentir, mesos abans, quan vaig saber de la meva afecció. I segurament sense aquest article no hauria existit el Creu-me és possible, el llibre que hem fet amb una trentena de periodistes que s’inspira, precisament, en actituds com la seva. Per això un amic comú, el Jordi Évole, va voler recollir algunes frases textuals d’aquell article en el pròleg del Creu-me que avui, més que mai, adquireixen un significat ben especial.

“Per cert, he decidit que me’n sortiré. Confesso que per fer el pronòstic he hagut de recórrer a l’optimisme de la voluntat, l’únic que ha comparegut de moment. Els altres optimismes, i mira que en tinc, són en un racó, espantats, víctimes d’un atac sobtat de realisme mèdic. Però aniran tornant, els conec i me’ls estimo, ja ho treballarem.” escrivia el Carles Capdevila al final del seu article. Llegit avui, després de la colpidora notícia, pot semblar que el Carles ha perdut. Que la seva és la història d’una derrota. Jo no ho crec. I per això vull quedar-me amb una de les reflexions que ahir van il·lustrar el Concert per al Record. “La gran tragèdia de la vida no és la mort. La gran tragèdia de la vida és allò que vam deixar morir dins nostre quan encara estàvem vius.” Exemples com el del Carles Capdevila o l’Elisabet Augé a l’hora d’afrontar la malaltia, ens demostren que la seva va ser una vida plena, fins i tot en l’adversitat. I això, particularment, és el més admirable de la seva història vital que avui, més que mai, constitueix tot un exemple.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a A la memòria del Carles Capdevila

  1. Margarida Colet Jane ha dit:

    Gràcies per expressar-ho tan real.

    El 2 jun. 2017 14:17, “El Món de Reus” escribió:

    > Josep Baiges posted: ” Ahir vaig tenir el goig de presentar el Concert per > al Record al Cementiri General de Reus. Un regal que em van fer, per segon > any consecutiu, els Serveis Funeraris, confiant-me la coordinació d’un acte > que per l’indret i el contingut genera una atmos” >

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s