Gràcies per tot, Natxo

Natxo González al costat de Xavier Llastarri (Arnau Borràs/Reus Diari)

Tot sovint he recordat, en aquest mateix blog, el que va viure el CF Reus Deportiu la temporada 2005-06. Un any ingrat a nivell esportiu, que va acabar amb el descens de l’equip a tercera després d’un final de temporada desconcertant i amb un últim partit a casa, contra Osasuna B, on els maletins van sobrevolar l’estadi municipal rumb a Pamplona. Aquell dia, com a periodista, vaig viure una de les imatges més definitòries del que hauria de ser una de les màximes dels valors de l’esport: l’abraçada emocionada, amb llàgrimes als ulls, entre l’entrenador, Natxo González, i el president, Xavier Llastarri. En altres circumstàncies, i amb el descens consumat, el President hauria tirat escales avall a l’entrenador de torn. Però en el cas d’aquell Reus Deportiu, Llastarri va voler reconèixer així, malgrat la decepció, la immensa dedicació d’aquell vitorià exemple de treball, entrega i compromís.

Ahir, deu anys després, es va repetir la mateixa imatge. I amb els mateixos protagonistes. Però la situació esportiva és radicalment diferent. El Reus Deportiu viu el millor moment de la seva història, confortablement instal·lat a la Lliga de Futbol Professional i amb un equip que mereix l’elogi entusiasta de la premsa esportiva d’arreu de l’Estat. I Natxo González continua sent un exemple de treball, entrega i compromís. No sabem la sort que hem tingut, en les victòries i en les derrotes –sí, també en les derrotes, que és quan tot es més difícil d’administrar- de tenir a la banqueta un entrenador d’aquesta immensa dimensió humana.

L’abraçada d’ahir entre Llastarri i González es produïa després d’oficialitzar-se l’adéu del millor entrenador de la història roig-i-negra. La decisió és del mateix Míster que ha volgut posar el punt i final a la seva segona etapa al club. Una decisió que mereix tot el respecte. Perquè a algú que ens ha donat tant, no li podem discutir res. I encara menys aquests tribuneros de xiulet fàcil i crítica gratuïta que tot sovint l’han convertit en la diana dels seus desafortunats improperis.

A Natxo González només toca desitjar-li el millor. Que sigui feliç allà on vagi, encara que sigui per defensar els colors d’un rival directe roig-i-negre. Perquè el Natxo és un dels nostres, un reusenc de Vitoria que ja forma part de la història d’aquest club i d’aquesta ciutat. I l’agraïment per la seva feina i dedicació serà infinit. Gràcies per tot, Natxo.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s