Avui al Món de Reus som menys lliures

(Jordi Romero / Facebook)

Aquesta passada mitjanit LANOVA Ràdio ha deixat d’emetre per FM després de les pressions que ha exercit l’Associació Catalana de Ràdio, la patronal que agrupa les ràdios i cadenes privades del país, sobre l’Ajuntament de Castellvell, el titular del dial per on s’emet la programació de l’emissora. Aquesta associació ha vessat una sèrie d’acusacions contra LANOVA que, en alguns casos, resulten grotesques per inversemblants i que posen de manifest una obsessió gairebé malaltissa contra aquesta emissora, fent ulls clucs a d’altres irregularitats més flagrants del panorama radiofònic del país.

Costa d’entendre aquestes ganes de tocar el crostó a LANOVA, hereva d’una escola de ràdio històrica a la capital del Baix Camp. LANOVA és l’últim esglaó de la mítica Ràdio Music Club (1982-1997) i també de Punt 6 Ràdio (1997-2013). Estem parlant d’emissores associatives, amb una gran dosi de voluntariat per fer possible un mitjà de comunicació local, amb innegable vocació pública, i que ha servit per forjar nombrosos professionals que avui excel·leixen arreu del país. I costa especialment d’entendre quan veus qui hi ha en els càrrecs directius de l’Associació. És el cas d’algun professional que s’ha forjat radiofònicament a Reus i que hauria de saber, millor que ningú, l’esperit de l’emissora. Per tant resulta incomprensible que algú, amb el seu profund coneixement de la ciutat i del territori, hagi participat d’aquesta decisió tan contundent contra LANOVA. És una agressió a una tradició radiofònica local amb 35 anys d’història. Gairebé res.

Professionalment em considero fill d’una d’aquestes ràdios privades, Ràdio Reus, a la que representa l’Associació. Una emissora generosa i solidària, també amb d’altres ràdios. Ajudant i col·laborant. Exercint aquest mestratge ben entès que cal pressuposar-li a l’emissora degana de la demarcació. Avui Ràdio Reus sobreviu a les ones gràcies a l’enorme dedicació dels seus professionals, que han estat capaços de mantenir la referència de La Ràdio malgrat el poquíssim temps d’emissió que els atorga la Cadena a la que pertanyen. Per això no em sembla just, com he vist a la xarxa, carregar els neulers d’aquesta polèmica a segons quina empresa en concret perquè tenim el perill de fer pagar justos per pecadors. I no es pot posar a tothom en el mateix sac. Aquest és un tema on s’ha de ser especialment curós.

Ara bé, dit això sí que considero important apel·lar a la responsabilitat personal dels integrants de la junta de l’Associació, que són els que, al cap i a la fi, han pres la decisió. Humilment m’atreveixo a demanar-los que reflexionin sobre què han fet amb LANOVA. Pressuposant, com no podria ser d’altra manera, que són gent que estimen la ràdio i el que és capaç de generar entre els seus oients i professionals, obligar a tancar una emissora a la nostra ciutat, on per tradició i trajectòria la ràdio és molt més que un mitjà, és una cosa molt grossa. I d’aquí la imatge del Jordi Romero, que encapçala aquest escrit, i que és tan explícita a l’hora de definir gràficament una decisió que ens remunta a temps estranys, impropis d’una societat tolerant i democràtica en ple segle XXI.

En aquesta qüestió que ens ocupa hi ha un gest molt eloqüent que val la pena posar en valor. El Centre de Lectura ha ofert la seva pàgina web per penjar l’enllaç de LANOVA per poder facilitar a l’audiència el seguiment per internet de les seves emissions. L’oferiment de l’ateneu del carrer Major té un valor simbòlic elevadíssim. Va ser al Centre on va néixer, el 1925, Ràdio Reus. I 92 anys després es converteix en el paraigua perquè LANOVA pugui continuar amb les seves emissions, refermant la que ha estat històricament una de les màximes de l’entitat, el compromís amb la defensa de la llibertat d’expressió. Un oferiment que honora, una vegada més, a l’entitat presidida pel Xavier Filella.

De moment, però, LANOVA ha desaparegut del seu canal natural, l’FM. I el silenci del 99.8 és impactant pel que representa. Tots hi sortim perdent i més que ningú els oients. Perquè avui la gent del Món de Reus som una mica menys lliures. Una autèntica llàstima.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s