Moito obrigado Henriques

Vicente, Henriques, Casanova, Serrano i Jordi Salvadó a l'acabar el concert de dissabte a Cal Massó. (Facebook/Jordi Salvadó)

Vicente, Henriques, Casanova, Serrano i Jordi Salvadó a l’acabar el concert de dissabte a Cal Massó. (Facebook/Jordi Salvadó)

 

Dissabte vam descobrir una altra de les enormes virtuts del vermut de Reus: la de generar imatges de normalitat en l’àmbit de l’esport. Gràcies al Vermut VUIT COPES, impulsat pels imprescindibles amics de Miró, al Mercadal es van aplegar els tres capitans que han aixecat els vuit trofeus continentals del Reus Deportiu: Joan Sabater, Jordi Garcia i Raül Marín. Una imatge que va captar l’intrèpid fotògraf del Diari de Tarragona, el simpatiquíssim Alfredo González, seguint les instruccions del sotsdirector del rotatiu, el Josep Cruset, que va xalar com un nen amb sabates noves amb la feliç coincidència dels tres capitans. Cruset, després de presentar fa dies el seu extraordinari llibre sobre l’Aventura del Gran Reus, de ben segur deu hauria volgut acompanyar cada volum amb una ampolla del VUIT COPES. Res millor que el nostre vermut de campionat per brindar per una obra que retrata, de manera excel·lent, l’esport nacional del Món de Reus.

Però dissabte les emocions al voltant de l’ hoquei no es van acabar al Mercadal. Al vespre, a Cal Massó, vam ser testimonis d’un concert que passarà als annals de la música d’aquesta ciutat. Un recital de fados a càrrec d’una sirena portuguesa que es diu Elsa Casanova i que en un sola nit en va tenir prou per posar-se a la butxaca a un auditori entregat que li va regalar, dempeus, una ovació tan sentida i emotiva que feia esborronar.

Dit això, l’amable lector es preguntarà que té a veure un concert de fados amb l’hoquei local. Molt senzill: acompanyant a Casanova hi havia el porter del Reus d’hoquei, el Pedro Henriques, tocant la guitarra portuguesa. I com la tocava la guitarra! Acostumats a l’estereotip de l’esportista d’elit que ben bé no té temps d’especialitzar-se en res més per culpa de la disciplina que imposa la pràctica esportiva, veure el virtuosisme d’Henriques tocant la guitarra amb la mateixa habilitat que atura les canonades del rival va deixar al públic bocabadat.

El concert, amb la càrrega emotiva de l’imminent adéu de Reus de la parella musical i sentimental que formen Casanova i Henriques, va ser una idea de l’omnipresent Jordi Salvadó que novament ens va demostrar la seva enorme capacitat d’encetar-la en tot allò que li bull al cap. Això sí, amb la complicitat de l’Isaac Albesa que ho fa tot fàcil a Cal Massó. El mateix Salvadó, que va tocar el “cajón” en algunes de les peces, va embolicar al seu germà “flamenc”, l’Eduardo Sánchez, a la guitarra . I també va sortir a l’escenari un fadista portuguès de categoria, l’Humberto Vicente, una de les primeres persones que va creure en el talent de la cantant portuguesa quan només era una nena de 12 anys.

A les acaballes del concert també hi va haver temps per una sorpresa amb la irrupció a l’escenari del Fito Luri, que va interpretar Copes de vi, una de les peces del seu últim CD amb l’acompanyament d’Henriques, reeditant les emocions viscudes durant  l’enregistrament del disc i en el concert de presentació del cantautor de Cassiopea. En resum, una nit inoblidable.

No fa gaires dies la Cristina Valls entrevistava a la pregonera d’enguany, la Montse Llussà, a la revista VIU REUS. I parlant de la ciutat, Llussà destacava com durant els últims mesos, i gràcies a la seva perspectiva barcelonina, ha comprovat que la marca Reus s’associa molt favorablement al món de l’esport pels èxits dels seus equips. Èxits esportius, s’entén. Per bé que la presència del genial porter-músic portuguès podria ser un dels millors impactes de la capitalitat de la cultura. L’eslògan que ens ha regalat per la manera de fer i d’actuar del gentleman lusità serà inoblidable: “Reus, la ciutat on fins i tot els porters d’hoquei toquen la guitarra portuguesa com els àngels.”

Moito obrigado Henriques, moito obrigado Casanova. I com diu el gran Jordi Salvadó al seu imprescindible blog, gràcies per convertir Reus en Lisboa.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s