Cóssos, Varietées i la nit de fer l’Índiu

La Nit de fer l’Índiu (Laia Solanellas/Reus Diari)

Sóc com una criatura. Arriba la Festa Major i perdo el nord. M’hi aboco amb tots els sentits. Això sí, d’una manera correcta i ordenada. Ja no tinc edat per segons quins excessos. Però en la meva faceta de presentador voluntariós i voluntari, aquests dies estic d’oferta presentant les Varieteés de Sant Pericu al jardí de la Casa Rull i, també, els Cóssos de la Festa Major que es van fer ahir al Mercadal.

Són dos actes relativament nous en el calendari de Sant Pere. Dels Cóssos se n’han fet vuit edicions. I les Varieteés tampoc fa tants anys que es van incorporar al programa festiu. El president del Bravium,  el Ferran Figuerola, recordava l’altre dia a Canal Reus TV la gènesi de la proposta. Una conyeta entre l’inoblidable Jaume Amenós i el tramoista meravelles, l’Antonio Florencio, va servir per posar l’espurna en aquesta bomba de rellotgeria de bon humor i festa grossa que acostuma a ser el Bravium. I, dit i fet, va néixer aquest espectaclet (com diría el genial Jordi Boronat) que fa les delícies de la gernació que cada nit es situa sota la Magnòlia del jardí del notari Rull.

I ahir les vaig presentar, just després dels Cóssos al Mercadal, que van ser magnífics, els més emocionants que recordo, amb unes aficions entregades a l’hora d’animar als integrants dels seus respectius equips. Veure la passió que hi posen els participants i els seus supporters és molt gratificant. I això explica que en vuit edicions –només vuit!- els Còssos siguin una referència del calendari festiu.

La victòria se la van endur els Xiquets de Reus. Però ahir van guanyar tots, del primer a l’últim. Perquè el més agraït de la competició és comprovar com, més enllà de la classificació final, el que busca tothom és passar una bona estona enmig d’una plaça que bull d’emoció.

Això dels Cóssos i les Varieteés, propostes festives incomparables entre elles atenent el fons i la forma, tenen –això sí- un punt en comú: la capacitat dels qui hi participen de convertir-les en imprescindibles. Hi pensava sortint de la Casa Rull quan, tot just, em vaig trobar amb la gernació que participava de la Nit de fer de l’Índiu amb els gegants i l’àliga i la participació, com a grup convidat, del Ball de Gitanes. Ahir, d’això de l’Índiu, només era la tercera edició. I veient el que és capaç de generar pujant i baixant del Mercadal al capdamunt del carrer Llovera, sembla que s’hagi fet tota la vida. Són aquelles coses sensacionals de la Festa Major i de la gent que la fa possible. Quina sort tenim de ser de Reus.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s