El Trofeu Fort pel Natxo González

Alguns dels integrants del Grup de Periodistes Josep Fort lliurant el primer Trofeu Fort al Natxo González.

Fa algunes setmanes un dels millors entrenadors que ha donat mai l’esport reusenc m’explicava el seu cas personal. Després de dedicar els millors anys de la seva vida a un dels grans clubs de la ciutat, aconseguint èxits remarcables, va marxar de l’entitat de manera discretíssima, sense cap tipus d’homenatge. Un fet que contrasta amb el que ell mateix va viure poc després entrenant un club important d’una ciutat veïna, en una etapa molt més curta i segurament menys fecunda que l’anterior, i que va culminar enmig del reconeixement de l’entitat que el va distingir públicament pels serveis prestats.

Això els de Reus ja ho tenim. Som poc agraïts. I amb els entrenadors encara més. El cas de Natxo González és paradigmàtic. Fa pocs dies el millor entrenador de la història roig-i-negra abandonava el club després d’una senzilla roda de premsa al costat del seu President i amic, el Xavier Llastarri. I res més. L’última partit a casa hi va haver algunes mostres de suport d’una part de la parròquia local. Però res de l’altre món. Un fet que sorprèn si tenim en compte el que ha fet aquest home pel futbol local. Segurament, com en totes les coses, caldrà perspectiva històrica per situar tothom al seu lloc. I amb el temps ens adonarem de la importància d’aquest tècnic a l’hora de convertir el Reus en una referència del futbol professional.

Per tot plegat alguns periodistes locals vam decidir ahir homenatjar al Natxo. De manera senzilla, però sincera. I agrair-li tot el què ha fet per la nostra ciutat. Allunyats de les càmeres i els micròfons, gairebé de manera íntima, li vam donar les gràcies per tot, pel que ha aconseguit i per com és. De fet les intervencions dels assistents van anar totes en la mateixa línia, l’admiració pel tècnic i la gratitud vers la persona. Jo mateix, gairebé sense adonar-me’n, vaig parlar més de les (poques) derrotes viscudes amb el Natxo a la banqueta que de les (moltes) victòries. Serà que el que més m’ha impressionant del savi de Vitoria és la seva immensa qualitat humana, especialment en els moments més ingrats i difícils que són, per altra banda, els que més costen d’administrar.

L’homenatge el vam simbolitzar amb el lliurament del Trofeu Fort, que pren el nom d’un dels millors davanters de la història roig-i-negra, el reusenc Josep Fort Sugranyes, el killer del Reus campió de Catalunya dels anys vint del segle passat i que després de penjar les bótes es va convertir en un referent del periodisme local.

En això el Natxo també ens ha ajudat a sumar esforços entre els periodistes i comunicadors que ens agrada explicar com batega el nostre club. I a partir d’ara seguirem amb atenció i simpatia el que faci el Saragossa la temporada vinent. Perquè l’entrena un dels nostres, un vitorià de Reus. Això sí, com va dir encertadament l’Enric Tricaz, per nosaltres l’any vinent ja ho pot guanyar tot exceptuant dos partits que, si acaben en empat, tampoc passarà res. Ja ens entenem. I tots contents.

El diploma en reconeixement al Natxo González lliurat pel Grup de Periodistes Josep Fort

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s