La bibliotecària discreta i elegant

La Maria Rosa Molas a la biblioteca del Centre de Lectura (Isabel Martínez/Reus Digital)

La Isabel Martínez, possiblement una de les caçadores d’històries ciutadanes més preclares del Món de Reus, publicava ahir dilluns al Reus Digital l’entrevista a la Maria Rosa Molas, la històrica bibliotecària del Centre de Lectura, coincidint amb la seva imminent jubilació. D’entrada el que sorprèn és que la senyora Molas es jubili. Diria que per casa deu tenir un quadre com el de Dorian Gray atenent que guarda, com ningú, el secret de l’eterna joventut. Però després de 45 anys de servei al primer ateneu de la ciutat, és evident que li ha arribat l’hora d’iniciar una nova etapa vital allunyada del tràfec diari d’una biblioteca que forma part de la vida quotidiana de molts de nosaltres.

Dels 12 als 25 anys m’hi vaig passar moltes hores a la biblioteca del Centre. I quan dic moltes, vull dir moltes. Hi vaig entrar en pantalons curts per buscar informació sobre el Banc de Reus. A escola m’havien encarregat un treball sobre aquesta històrica institució bressolada a la segona ciutat de Catalunya en ple segle XIX. I naturalment la millor opció -per no dir l’única en aquella època- era remenar els llibres del Centre. La bibliotecària era la Maria Martorell, una dona de caràcter, que no estava per romanços. I a un servidor, que de petit era extremadament vergonyós, aquella dona li feia molt de respecte.

Per això quan arribava a la taula de préstec i enlloc de la senyora Martorell hi trobava a la Maria Rosa Molas se m’obria el cor. Quin descans! Amb ella tot era fàcil, senzill, ràpid. Amb un somriure reconfortant, amb una eficàcia immediata, amb un saber estar extraordinari. Dit i fet, la senyora Molas responia amb diligència a qualsevol cerca bibliogràfica, et suggeria què buscar i et pujava un d’aquells immensos volums de l’hemeroteca amb una agilitat sorprenent.

Després de tants anys de servei als usuaris de la biblioteca del Centre, costa imaginar-se aquest racó del Món de Reus sense la seva imprescindible presència. Però la biblioteca queda en molt bones mans, amb l’equip comandat per la Montserrat d’Anciola. I a la senyora Molas la seguirem veient per l’entitat fent classes d’enquadernació perquè, com ella recorda a l’entrevista, “és el meu enllaç amb l’entitat que no volia deixar perquè me l’estimo amb l’ànima de tants anys de treballar-hi.” Me l’estimo amb l’ànima. Una confessió que diu molt de la implicació i dedicació d’una gran professional que -manllevant l’encertada descripció de la Isabel Martínez a l’entrevista- recordarem sempre com la bibliotecària discreta i elegant del Centre de Lectura.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s