Moltes gràcies per la seva obra, Senyor Suárez

L’Enric Suárez (a la dreta) al costat del President dels Amics de Reus, el Joan Maria Mallafré, el dia de la presentació del “Reus Inventari General”. (Foto Centre d’Amics de Reus)

Ahir moria a Reus l’Enric Suárez Soler, patriarca d’una de les famílies més excepcionals que he conegut mai. La seva esposa és la Francina Baldrís, veu mítica de Ràdio Reus. De fet, tot i haver-se conegut en la seva etapa d’estudiants a l’Institut, l’Enric i la Francina van bressolar la seva bonica història d’amor al voltant dels càlids micròfons de les emissores d’aquesta ciutat, com ahir mateix em recordava el seu company a l’EAJ 11, l’Enric Tricaz. Primer van coincidir a Ràdio Popular i, després, a Ràdio Reus.  I fruit d’aquesta relació van néixer dos xiquets que són un encant, el Santi i el Jordi, a qui tinc la immensa sort de considerar-los bons amics després d’haver compartit inoblidables aventures periodístiques al seu costat. Entre moltes qualitats, més enllà de la seva immensa bonhomia, l’Enric i la Francina et regalaven sovint una conversa agraïda, sincera, i amb un punt d’humor anglès divertidíssim. I amb unes veus -quines veus!- magnífiques, d’una dicció perfecta. Jo mateix en vaig ser testimoni fa només tres mesos, tot prenent cafè a casa seva, quan res feia presagiar la desaparició de l’Enric.

D’ell en vaig parlar fa poc més d’un any en aquest mateix blog arran de la publicació del seu imprescindible REUS INVENTARI GENERAL, l’estudi que el va tenir ocupat durant bona part d’aquests últims anys. Publicat sota el paraigua de les edicions del Centre de Lectura, el volum constitueix un compendi prodigiós del què cal saber del Món de Reus. Jo mateix, d’ençà la seva publicació, no l’he tret de damunt la taula del despatx perquè tot sovint he de consultar-lo per revisar algun apunt històric, geogràfic o cultural de la meva ciutat. Ho escriu molt bé el periodista Josep Maria Martí, bon amic de l’Enric, en el pròleg: “D’una cosa n’estic ben segur; aquest llibre farà un forat al panorama cultural reusenc per quedar-s’hi i per convertir-se en el manual imprescindible al qual recórrer cada cop que tinguem un dubte o…simplement quan ens faci falta augmentar l’autoestima col·lectiva.” Perquè Suárez era un enamorat de la seva ciutat o, millor dit, de la seva gent. De fet l’autor, en l’epíleg del llibre que titula “Unes paraules de comiat”, i que tot just avui agafen una dimensió ben emotiva, fa seves les paraules de l’advocat Antoni Pedrol Rius en un text que és tota una declaració de principis d’allò que som la gent de Reus: “Aquest és un poble amb un patrimoni únic i exclusiu: el patrimoni de la iniciativa, de l’esperit d’empresa dels homes de Reus. Aquest esperit, com totes les coses que valen la pena, ni es veu ni es toca, però és un patrimoni que està repartit entre tots nosaltres; és quelcom que tenim entre tots i que entre tots hem de conservar per llegar-lo als que vinguin darrere nostre.”.

Avui més que mai toca posar en valor la dedicació de l’Enric Suárez per llegar el seu exemple als seus fills i, especialment, als seus tres petits néts. I donar-li les gràcies per la seva obra, la literària i la vital. Sobre tot la que va edificar (i mai tan ben dit atenent la seva condició professional d’Arquitecte tècnic) amb la seva estimadíssima Francina, construït una família excepcional, la relació amb la qual que et reconcilia amb la humanitat.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s