Persistir

L’imprescindible Tomàs Barberà em va convidar, ahir per la tarda, a veure la concentració de l’aturada de país al Mercadal des del balcó de casa seva. La visió de la plaça des d’aquest punt és privilegiada. I em va permetre avaluar, amb tota mena de detall, el volum de la manifestació ciutadana. Si pel matí, a peu de plaça i obrint-me pas entre la multitud (en cap cas tumultuosa) ja vaig tenir la sensació de participar d’un acte històric atenent la gernació assistent, per la tarda, amb la panoràmica a vol d’ocell, vaig corroborar aquestes sensacions.  Capítol  a banda mereix el minut de silenci que la multitud va seguir escrupolosament. Un moment únic.

Amb tot plegat la d’ahir va ser una jornada per recordar. He volgut il·lustrar l’article amb la foto d’un dels cartells que penjava en els establiments que van secundar l’aturada al centre de la ciutat. Era a la persiana de l’antiga sabateria Bastida, al carrer de les Galanes. “Tancat per dignitat”. I punt. Això que a les espanyes ignoren i que explica el perquè de tot plegat. On s’és vist que ahir el Rei no tingués ni una sola paraula pels més de vuit-cents ferits a les càrregues policials de diumenge? Com pot ser que es negui una evidència documentada amb milers d’enregistraments que ha fet esfereir a tot el món? Ho va dir l’Ernest Benach a la tertúlia del 3/24 del Xavier Graset: “El problema és que a l’altre costat no entenen res. I aquest és el drama”. Doncs ja som al cap del carrer.

Tornant a les mobilitzacions d’ahir va ser impactant, al matí, la presència dels advocats amb toga. Un col·lectiu que diumenge va protegir als qui es van jugar el pèl (i alguna cosa més) als col·legis electorals. I a la tarda ens va emocionar veure l’urna que els assistents anaven fent córrer enarborant l’eina més democràtica. Res a veure amb les porres i les escopetes que gasten els qui ja sabem per defensar l’anomenat Estat de Dret.

Del que vam sentir i vam escoltar voldria quedar-me amb la intervenció de la pedagoga Àngels Ollé, portaveu pel pacte del Dret a Decidir. L’Àngels es devia indignar doblement amb les càrregues policials de diumenge perquè la majoria es van produir en escoles que són els temples de l’educació i la ciutadania. Quina barra irrompre a les escoles d’aquesta manera. I quina barra els qui aquests dies alimenten l’enfrontament escampant la mentida de l’adoctrinament de la canalla als centres educatius, especialment a l’escola pública. Una mentida indecent que hauria de merèixer el càstig més enèrgic. Prou d’estendre aquesta fal·làcia. Prou de qüestionar la feina dels nostres mestres. Prou de tanta ignomínia.

I l’Àngels ens va dir el què cal fer: persistir. És a dir, insistir, perseverar, mantenir-se, resistir. Perquè aquesta és una causa que requerirà de molta dedicació. Tot i que, veient la gernació que ahir –una vegada més- va participar de les mobilitzacions, queda clar que tot és possible. Malgrat que a l’altre costat continuïn sense entendre res. Ja s’ho faran.

La gernació i l’urna del Referèndum al Mercadal

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s