Gegants i Monstres

El nou vestit de la Vitxeta (Diari de Tarragona) i el Pau Riba amb els seus “amics” reusencs (Isidre Puig/Facebook)

Reus ha patit aquest darrer cap de setmana una autèntica invasió gegant que ha convertit la ciutat en l’epicentre de l’univers d’aquests singulars elements festius. Tot plegat per obra i gràcia del Congrés i Trobada internacional de Gegants que s’ha celebrat a la ciutat aprofitant la commemoració de Reus Capital de la Cultura. Al nostre món els gegants són un autèntic fenomen ciutadà que explica la passió i devoció que, petits i grans, manifesten per aquests elements. Una realitat on hi ha jugat un paper determinant la Colla Gegantera. Malgrat la seva presència imponent, aquests elements necessiten ànima per connectar amb el públic. I aquesta és la que l’hi aporten els membres de la Colla sempre disposats a mantenir la proximitat dels gegants a la seva gent, fent-se estimar per generacions i generacions de reusencs. Felicitats, doncs, a la Colla, encapçalada per l’Astrid Martín, un autèntic terratrèmol ciutadà, i també als membres d’altres grups festius que van participar, de manera entusiasta, com a voluntaris d’unes jornades magníficament ordenades i coordinades per la lliga de tècnics extraordinaris de l’IMAC.

I precisament aprofitant la celebració del Congrés, la Vitxeta va estrenar vestit per obra i gràcia del sastre oficial dels nostres gegants, el gran Josep Maria Casas. I tan bon punt va sortir de l’Ajuntament amb les seva nova indumentària, la ciutat va aparcar l’apassionant debat sobre el procés i la independència per centrar-se en el que és realment important al Món de Reus: opinar sobre el vestit de la geganta més nostrada. A les xarxes el debat va ser acarnissat, amb defensors i detractors de la nova vestimenta. Un fet que demostra, per enèsima vegada, que a casa nostra els gegants són sagrats.

Cal dir que totes les opinions són respectables atenent que en qüestió de gustos tothom té el seu. Ara bé, el que si posa de manifest aquest #aspactaculà vestit de la Vitxeta és que el seu partenaire, el Vitxet, necessita un urgent canvi de look per estar a l’alçada estilística de la modernor de la seva estimada. Jo, si fos el Casas del Barato, començaria a prendre mides del reusenc més gentil.

I parlant de gegants, diumenge al Batrina en va pujar un de musical a l’escenari. O potser hauríem de dir un autèntic monstre. Em refereixo al mític Pau Riba que va actuar a la bombonera del Centre de Lectura per celebrar els seus primers 50 anys de carrera musical. Incorregible, l’enfant terrible de la cançó catalana ha esdevingut un vell malvat que va fer les delícies d’un públic entregat a aquesta nova proposta del festival ACCENTS. Riba va convèncer amb una interpretació magnífica, acompanyada d’uns versos i versots divertidíssims i molt ocurrents que van demostrar, una vegada més, que darrere d’un personatge que pot semblar histriònic s’hi amaga un músic excel·lent i un lletrista inspiradíssim. A destacar l’actuació, a la primera part, d’una excelsa representació de músics locals que van versionar alguns dels temes de Riba amb l’Ariel Santamaría revestit d’Elvis. Alguns van actuar de dos en dos. I en aquesta formació van destacar, molt especialment, els duets formats, respectivament, pel Joel Reyes i la Georgina Llauradó i la Marta García i el Fito Luri. Veient el resultat i la connexió mútua i amb el públic, no descartaria que aquests duets es repetissin en futures ocasions per a gaudi del respectable.

I parlant d’ACCENTS, destacar al seu promotor, l’Isaac Albesa, que tot just dissabte va tancar la seva fructífera etapa al capdavant de Cal Massó després d’una anys d’activitat constant a les antigues destil·leries del carrer Pròsper de Bofarull. De l’Isaac i de la seva gestió ja n’hem parlat sovint al Món de Reus. Més enllà de la meva opinió sobre la seva feina, que algú pot pensar que està condicionada per la meva indissimulada amistat amb el riudomenc cosmopolita, prefereixo posar en valor els nombrosos comentaris elogiosos que la seva gestió, sempre oberta i generosa, ha merescut per multitud de persones. És el cas de la Carlota Moragas que dissabte, després de l’últim concert-vermut, escrivia al seu facebook: “ Reus era un lloc millor quan sabies que qualsevol cap de setmana podies deixar-te sorprendre en el vermut del Centre d’Art Cal Massó . T’hi trobarem a faltar al capdavant, Isaac Albesa… dia trist avui 😔 Sort i encert en els nous projectes i a Ajuntament de Reus espavil, que el llistó està alt i no ens podem quedar sense aquest espai de referència a Reus!”. Doncs això. No cal dir res més.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s