Ens ha deixat l’HH

L’Andreu Borràs dirigint als virtuosos roig-i-negres (Josep Maria Baiges i Jansà)

 

“Des de l’altra part de món, em quedo sol… trist i com absent. A estones tinc ràbia, altres enfadat amb tot, altres ploro… però em resigno. Això és així.” Aquestes línies, plenes de sentiment, les escrivia ahir des de Mèxic, al seu mur de facebook, el director teatral Jordi Vall després de conèixer la defunció del seu padrí, l’Andreu Borràs. “Avui ens ha deixat, per sobre de tot, un gran home, un gran exemple a seguir per la família. Personalment ha estat un dels meus principals guies (a banda dels meus pares) a seguir com a persona, com a ésser humà. Gràcies per tant padrinet! Et trobaré a faltar…” apuntava el Jordi volent compartir, d’aquesta manera, la seva profunda emoció per la pèrdua d’una persona tan estimada.

Però més enllà de l’àmbit familiar, l’adéu de l’Andreu Borràs ha impactat de manera ben especial en el món de l’hoquei. Ell va ser l’artífex, a la banqueta, del millor Reus de la història com recordava, en una obra sensacional, el Josep Cruset a “L’aventura del gran Reus”. A Borràs, en aquell club on tothom tenia nom i renom (com sovint recorda l’Enric Tricaz), se’l coneixia com l’HH, sigles de l’entrenador de futbol del Barça de l’època, l’Helenio Herrero, a qui se’l considerava el millor preparador del món.

L’última vegada que vaig tenir l’oportunitat de coincidir amb l’Andreu Borràs, sempre afable i disposat, va ser arran de l’exposició de caricatures del meu pare al Museu de Reus. Resulta que l’any 1969, després de guanyar la tercera copa d’Europa contra el Benfica, el president del club, l’enyorat Engelbert Borràs, li va encarregar fer les caricatures de tots els jugadors de la plantilla, inclòs l’entrenador. A l’Andreu Borràs el pare el va dibuixar com si fos el director d’un conjunt musical que, atenent les cabelleres dels jugadors, recorda al grup de referència de l’època, els Beatles, amb els germans Vilallonga, el Rabassa, el Santi Garcia i el mític Joan Sabater a la bateria on, al frontal del bombo, s’hi pot llegir “Borràs Boys”.

Com són les coses. Poques setmanes després de la desaparició del Joaquim Vilallonga, avui toca plorar l’adéu del preparador d’aquell equip inoblidable. Però ja ho diuen que ningú mor mai mentre hi hagi algú que el recordi. I a l’Andreu Borràs els seus títols entrenant al Reus, el nostre Reus Deportiu, el convertiran en immortal. Descansi en pau.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s