Això ja és el Món de Rebania

El mapa de Catalunya amb el nou territori de Rebania

Ahir al migdia, tot dinant,  i de ben segur condicionat per una elemental associació espai/temporal, vaig escoltar la tertúlia del locutor-cuiner a Ràdio Ciutat de Reus. En aquesta ocasió l’Escoda havia convidat a tres observadors privilegiats que, en ocasions, fins i tot són protagonistes  de l’actualitat del Món de Reus. És el cas del caminador empedreït Jordi Simó, l’últim romàntic de la República Catalana que cada dia, per whatsapp, recorda als seus contactes els dies que fa que es va proclamar; la regidora cupaire Marta Llorens a la que molts vam descobrir, abans de la seva activitat política, en la seva faceta de notable actriu del TEBAC; i l’advocat irreductible Lluís Gibert que continua fent estralls al twitter amb piulades demolidores que mereixen l’admiració del seu estol de seguidors incondicionals.

Amb tots tres el locutor-cuiner ho va tenir fàcil per fer xup xup. D’entrada, parlant de Reus i de les moltes coses que hi passen sovint com ara l’estrena dels cinemes, al centre comercial La Fira, queixant-se de la nul·la programació de pel·lícules en català malgrat la implicació de l’administració local en la cessió de l’espai. “I jo, a més, els trobo petits!” va reblar el Lluís Gibert, emulant aquella actriu de Dagoll Dagom amb accent valencià que a la sèrie “Oh Europa” va fer cèlebre la frase “Me l’imaginava més gran”.

Però després de parlar del Món de Reus, van obrir l’objectiu per referir-se a la situació política a Catalunya abans, fins i tot, de l’anunci de la “investidura a distància” que en el moment d’enregistrar la tertúlia encara no s’havia oficialitzat. L’ambient, per tant, estava enrarit. I per això, quan l’Escoda va preguntar pel moment que estàvem travessant, el Simó va concloure dient “Això semblen Coros i Danzas”. Superat l’impacte per la revelació, el locutor-cuiner va demanar més concreció. I la Llorens va rematar: “Estem en un moment de tacticismes, de quotes de poder, ara tu ara jo…”“D’això se’n diu la menjadora!” la va interrompre el Simó. Més clar, l’aigua.

Mentrestant la regidora cupaire volia desenvolupar la seva idea argumentant que “el problema que tenim és que els dos partits (JxC i ERC) van veure tanta gent que es van espantar. I per ells era molt més còmode tenir més anys de procesisme, el que a la pràctica és un autonomisme disfressat. I qui dia passa, any empeny”, apuntant, tot seguit, la seva preocupació pel que pot passar a les municipals si es referma la victòria esclatant de Ciutadans a les últimes autonòmiques. Un escenari en el que, segons Llorens, “n’hi hauria per llogar-hi cadires!”. “Això ja t’ho vaig dir jo l’altre dia!” va concloure el Gibert que fa temps que té malsons amb la hipotètica victòria del partit taronja a les locals de l’any vinent.

“L’empoderament de la gent ha de continuar, perquè els partits independentistes tenen poc a fer en aquest nou escenari que volen dibuixar. Què es pensen? Què recuperarem l’autonomia com abans? Si s’ho pensen és que són rucs. El 155 es continuarà aplicant” va afirmar l’advocat irreductible elaborant, a continuació, una teoria sobre el perquè del descens de vots de la CUP el 21-D. Això sí, per treure una mica de ferro a la davallada cupaire, es va permetre fer una gracieta amb els resultats de la Candidatura d’Unitat Popular i els del seu partit, DE NOU REUS, a les municipals del 2015. “De fet és habitual que a les eleccions la millor força política quedi penúltima. A mi m’ha passat!”. La Llorens va riure l’ocurrència amb enorme complicitat.

Però faltava l’anàlisi definitiu del Simó que, novament, es va deixar anar amb gran sinceritat. “Som on volien que estiguessim. Discutint de la menjadora i el cadirisme. Estem al mateix lloc. Queda clar que amb la reacció de la gent es van acollonir”. Però l’Escoda demanava més concreció per satisfer els anhels de l’audiència i va deixar anar una pregunta transcendent amb metàfora inclosa: “Tot això està molt bé, però algú sap del cert què volem ser quan siguem grans?”. Doncs jo vull ser bombero!” va respondre el Simó que ahir anava llençat deixant anar que en aquest país el que “falten són més Gandhis”. Brutal.

Va ser en aquest punt quan vaig rebre un whatsap d’un bon amic que m’advertia que, precisament, els amics del Casal Despertaferro ja saben què volen ser de grans: habitants de REBANIA, l’alternativa a la TABARNIA unionista on Reus es dilueix sota l’Imperi de la capital provincial. Ho deien al seu facebook apuntant que “durant aquest Nadal hem continuat veient articles d’opinió sobre la xurrada aqueta de Tabarnia. Des del Casal sabem que això és una conxorxa rojomasónica dels pelacanyes per okupar-nos i eliminar-nos com a ciutat!”. Fins i tot advertien que amb la proposta afirmaven reconèixer únicament “el decret revolucionari de Divisió Territorial de Catalunya del 27 d’agost de 1936 que creà la vegueria de Reus! República + juantxisme = Rebania!”.

Doncs això. Benvinguts al Món de Ràbania. Ja tinc ganes d’escoltar la pròxima tertúlia del locutor-cuiner i les seves feres radiofòniques a Ràdio Ciutat de Rebània amb el Simó desbocat valorant la nova divisió territorial. Realment imperdible.

Simó, Escoda, Llorens i Gibert a Ràdio Ciutat de Reus

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s