En l’adéu del Doctor Creus

El Doctor Creus (dalt de tot a la dreta) amb el Cor Mestral a la seu dels Amics de Reus. Desembre 2016.

La matinada de dijous moria a Reus el Doctor Josep Lluís Creus, un dels oncòlegs que més va treballar, des de l’hospital de la ciutat, per atendre els malalts de càncer i confortar, també, a les seves famílies. A casa ho sabem bé, perquè ell va portar mèdicament al meu pare des de l’inici fins a la fi de la seva malaltia. Tres anys molt durs on sempre el vam tenir a la vora, per atendre i comprendre els nostres neguits.

Precisament pocs minuts després de la defunció del pare, a casa mateix, la primera persona a qui va voler trucar la mare va ser al Doctor Creus. Ens havia acompanyat tan durant aquell període intensíssim que en aquell moment de màxima emotivitat, malgrat que ja no hi havia res a fer per salvar a la persona estimada, tenia la necessitat de parlar amb el seu metge per saber què fer i com actuar. S’havia convertit en un referent.

Al Doctor Creus vaig retrobar-lo després al Cor Mestral on la meva dona hi va cantar una colla d’anys. Per mi va ser una sorpresa veure’l en aquella faceta musical. De vegades penses que els metges, per la intensitat i emotivitat de la seva feina, només poden fer de metges. Però, com tothom, tenen les seves vàlvules d’escapament i d’esbarjo. I ell havia volgut dedicar al Cor possiblement els millors anys de la seva vida, convertint-se en un actiu important de la formació de la que en va ser el primer president.

No sóc capaç de calcular l’última vegada que vaig coincidir amb el Doctor Creus, malgrat que recordo vivament aquella trobada. Devia ser fa un parell d’anys, a la plaça Prim. Just havia acabat les meves sessions de quimioteràpia i em va aturar pel carrer. Havia tingut noticia de la meva afecció i volia saber com estava. Després de posar-lo al corrent i de comentar-li que havia tingut el mateix tipus de càncer que el meu pare, em va voler demanar perdó. La meva sorpresa va ser absoluta.

“Em sap molt de greu perquè, amb aquest antecedent tan directe a la família, t’hauria d’haver insistit en fer-te les proves preventives”. Per l’amor de Déu, vaig pensar, fent-li entendre que es tragués del cap aquell sentiment de culpa. Oportunament jo ja em feia proves de seguiment. Però la mala sort, que en aquests casos també hi juga,  va fer que el tumor no fos diagnosticat des de bon principi.

En qualsevol cas l’anècdota viscuda diu molt del sentiment del metge a l’hora de procurar pels seus pacients i les seves famílies. Trenta anys després de la malaltia del pare, el doctor encara es preocupava dels seus descendents. Una manera de fer i de ser que posa de manifest el rigor amb el que exercia la seva professió.

Capricis fatals del destí, el Doctor Creus ha mort de càncer, la mateixa malaltia que ell va combatre amb tanta dedicació durant tota la seva trajectòria professional. És el que té aquesta afecció sovint tan imprevisible. Però avui, malgrat la tristor que ens envaeix, vull posar en valor l’exemple d’un metge que sempre va voler positivar el missatge al voltant de la malaltia per encoratjar als seus pacients, trencant l’equació maleïda amb la que sovint molts analitzen el càncer i els seus efectes.

El funeral serà aquesta tarda a les cinc a l’església de Sant Joan. I, naturalment, hi cantarà el Cor Mestral, el seu Cor, el nostre Cor.

A reveure Doctor Creus.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s