La bellesa natural de les dones

Perpinyà, Esporrín, Sagalà, Aguilar i Zaragoza al plató de l’Avui per Demà

Dijous al vespre la Sílvia Sagalà es va fer acompanyar del Carles Esporrín per obrir el salonet de l’Avui per Demà a l’apassionant món de la fotografia. Esporrín és un expert de categoria.  Ha demostrat, sobradament, les seves habilitats en aquesta especialitat artística on ha excel·lit gràcies a la seva delicadíssima manera d’observar el món que l’envolta. Així ho demostren, per exemple, les imatges que podem contemplar a la seva pàgina web www.carlesesporrin.cat.

Amb l’Esporrín fent duet amb la locutora de veu portentosa a Canal Reus, la secció la van dedicar a parlar de l’exposició que la Meritxell Perpinñà presenta, fins a finals de mes, al hall del Bravium teatre. Es tracta d’una compilació de les magnífiques fotografies del seu projecte “Som així! la bellesa natural de les dones reals” que li va servir per obtenir un Premi Amenós als que + Enganxen en l’última edició del guardons, celebrada el passat mes d’abril. Podeu revisar el seu projecte a la pàgina web somaixiblog.wordpress.com.

“L’exposició és fantàstica perquè parla sobre la bellesa de les dones. Però no la que se’ns presenta com ideal als mitjans de comunicació perquè, precisament, també té aquesta voluntat de revelar-se. Ho fa amb el retrat, amb una sensibilitat especial. Un bon treball de crítica que enganxa a l’espectador” explicava l’expert ben assegut al costat de Perpiñà que es queixava del fet que “sempre m’ha dolgut molt veure que les dones ens estimem tan poc”. Per il·lustrar aquesta realitat explicava la seva pròpia experiència a la botiga que regenta, dedicada a la roba per infants. “Veus mares que els hi diuen a les seves filles petites que no és quedin aquesta peça de roba, que no els hi queda bé, que els hi fa panxa o els hi fa cul. Evidentment es fa sense maldat, però inconscientment les dones ja ens autoimposem aquestes normes de bellesa tan estrictes. I el que caldria és estimar-nos tal com som. Jo n’hi ha prou de problemes al món per preocupar-nos si som més altes, més baixes, més grasses o més primes. “

Però com és fa per iniciar un projecte d’aquestes característiques demanant a les models que es deixin retratar nues o amb poca roba? “Vaig fer un xat privat amb amigues i conegudes per plantejar la idea. I durant les primeres 24 hores no va respirar ningú” confessava l’autora que, a la fi, va rebre el primer sí, el d’una bona amiga, la Mariona Vidal. Amb les primeres fotos, tot va ser més fàcil. I així ho testimoniaven dues de les protagonistes de l’exposició, la Josepa Aguilar i la Montse Zaragoza que també eren al plató.

“A mi les imatges m’encanten, em vec molt natural. I tot i algun comentari extemporani preguntant-se què hi feia jo sortint en calces i sostenidors, la majoria m’han felicitat per les fotos” explicava Aguilar. “Se’t veu la cel·lulitis! m’han arribat a dir” comentava Zaragoza, que es lamentava davant d’aquesta percepció d’algunes persones. “Tot el que tenim al nostre cos són vivències. I la cel·lulitis també. O la cicatriu de la cesària, les arrugues o les canes. Som empremtes. Vol dir que hem viscut” rematava Aguilar.

Però la Sagalà i l’Esporrín insistien en la percepció social davant la bellesa femenina i preguntaven a les convidades sobre si es dediquen prou esforços a trencar amb aquests estereotips. I la Josepa l’encertava de ple afirmant que “aquest treball s’ha de fer a casa on els pares cal que ho expliquin adequadament als fills. Mai, mai s’ha d’etiquetar a ningú per la seva aparença o la seva indumentària. I crear aquesta consciencia a casa és determinant”. I Zaragoza reblava el clau denunciant que “Instagram i els seus filtres correctors estan fent molt de mal perquè confonen als joves amb una realitat disfressada”. Mai tan ben dit. Per això, al tancar el televisor, vaig pensar que possiblement els primers que haurien d’anar a veure SOM AIXÍ al Bravium són aquesta canallada que es passen el dia fent-se penjant fotos i penjant-les, compulsivament retocades, a Instagram. Segurament, contemplant les imatges., entendríem que “Som Així” i que no hi ha res més bonic que la bellesa natural. Gràcies, Meritxell, per fer-nos-ho veure  tan nítidament.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s