Cabaret Imprescindible

La Fundació Esclerosi Múltiple es va convertir en la gran protagonista de la Nit dels Imprescindibles 2017 organitzada, dissabte al vespre al Fortuny, per Canal Reus TV i Vermuts Miró. L’entitat, que gestiona de manera exemplar l’Hospital de dia al Mas Sabater d’atenció sociosanitària, amb un enfocament multidisciplinari a persones afectades per l’esclerosi i altres malalties neurològiques progressives, va guanyar la votació popular que es va obrir al públic pocs dies abans de Nadal.

La realitat de la FEM és d’aquelles que cal posar en valor atenent la important tasca social que realitzen en benefici de la comunitat. Toca felicitar la Fundació per aquest premi tan merescut i destacar l’alta qualitat humana de tot l’equip gestor i administratiu, d’on sobresurt la gran Sefa Bové, incansable i entusiasta tècnica de comunicació i organització que gràcies a la seva empatia i proximitat explica, en bona part, el perquè de la difusió i popularització de la feina que realitzen en benefici dels malalts.

Per això és tan important aquest premi que adquireix una major dimensió atenent l’enorme competència existent si repassem els mèrits de la resta de finalistes. Certament qualsevol dels 10 seleccionats es podria haver endut el premi. I per això, també, vaig celebrar que per primera vegada l’organització considerés la possibilitat que els nominats s’adrecessin a l’auditori des del faristol. Les seves intervencions van ser del millor de la nit, perquè és van ajustar en forma i to al que vol ser aquesta gran festa de reconeixement ciutadà. I la seva espontaneïtat es va convertir en el millor amaniment de la vetllada.

Des del to solemne i didàctic de la Maria Adzerias i l’Albert Morelló de Còdol, passant per la divertidíssima intervenció de l’Antonia Llauradó de les Dàlies de Maspujols, el conte reivindicatiu del Dani Rubio del Santes Creus, la insultat i enèrgica joventut dels representants de l’Orfeó, o arribant al sensacional parlament del Xavier Pàmies Sistaré i el seu alter ego capgròs, amb una dedicatòria emocionada i sentida als que hi són i als que no hi són, com el seu avi Papitu, hoste habitual de la llotja dels solters del prosceni del Fortuny.

I la gala, entesa com espectacle i diversió, novament va respondre a les expectatives superant el nivell de l’any passat. I l’empresa no era fàcil, perquè el llistó era molt amunt gràcies al claqué del qui fou el duet meravelles dels informatius televisius, el Jaume Vich i l’Elisabeth López, actualment triomfant a Barcelona i que dissabte es van convertir en espectadors d’excepció asseguts a la platea. Però Canal Reus té un Dream Team en gent com el Santi Suárez, la Carlota Martí o la Lourdes Domènech (per citar només alguns responsables entre bambolines) sota la direcció del Sergi Vallhonrat, que allà on va, triomfa.

La gala va tenir dos moments apoteòsics per multitudinaris. L’arrencada amb tres batucades amb DO Reus a l’escenari dirigides per l’omnipresent Jordi Salvadó. I, després, una connexió a les instal·lacions de firaReus on vam ser testimonis d’un pla seqüència d’infart amb les integrants dels diversos grups de gimnàstica rítmica de la ciutat. Amb tants colors, moviments i somriures, amb la càmera movent-se a ritme frenètic, allò semblava l’arrencada de LA, LA, LAND.

Com és habitual l’espectacle  va servir per comprovar els dots artístics del personal de la televisió amb la irrupció, per primer any, de la redactora Anna Fortuny que, veient-la tan desimbolta dalt de l’escenari, a partir d’ara la podrem considerar la Lloll Bertran del Món de Reus. Va actuar a gran nivell al costat de l’extraordinari Xavier Graset, enorme en la conducció de la gala. I després es va arrencar a cantar amb uns cors de luxe: el charmant Adrià Morte, elegantíssim amb un esmòquing impecable; la Rita Hayworth dels informatius, l’Ariadna Escoda; la portentosa Sílvia Sagalà, vestida de blau fantasia; i el periodista trabucaire, el Jordi Olària, a qui vam veure amb una indumentària insòlita: elegantment vestit amb corbata de llaç. I tot complimentat amb un grup de ball que va fer les delícies del respectable. De fet l’Artis i l’Escola del Centre de Lectura es van encarregar, en diversos moments de l’acte, de demostrar les seves habilitats.

Durant la gala també vam escoltar la veu, com si fos un dels supertacañones de l’1,2,3, de l’històric Carles Martí, responsable d’administració i comptabilitat de la tele, a qui anomenen TERMINATOR ja que és l’únic supervivent de la fundació, ara fa 20 anys, de la tele local. També van sortir a l’escenari els imprescindibles del Bravium,  i dos dels integrants del Clownic, hereus del Tricicle, l’Edu Méndez i el Gerard Domènech que van trencar el foc amb molta gràcia. I capítol a banda mereix l’emotiu record in memoriam que va precedir les impecables veus de la Dolors Esquerda i el Salvador Forés recitant poemes de Mossèn Muntanyola.

Però qui dissabte va triomfar com l’Starlux, qui es va consagrar en el panorama artístic reusenc, qui va entrar per la porta gran a l’olímp del Fortuny, va ser el Marc Andreu. Aquest targarí de Reus va destapar-se com un artistàs del music hall amb multitud de registres. Quin domini de l’escena i de l’escenari! D’entrada va fer de Liza Minelli versionant el tema central de cabaret amb una lletra inspirada en les barres de pa de pagès del Pàmies Sistaré. La temperatura al teatre va pujar més que el forn del panarra volador en plena ebullició. Després se’ns va convertir en la Tania Doris, com si fos al Molino, amb tanta ploma i boa que -diria- va acabar amb les existències del Barato.

El millor, però, estava per arribar. A l’acabar, sortint de darrere de la platea, abillat amb vestit fosc, es va posar a cantar el Just a Gigolo que va popularitzar Louis Prima. I de cop i volta, quan s’enfilava a l’escenari per les escales de platea, van irrompre a l’escenari unes parteners inimaginables. Per un costat el Jordi Bertran del Bravium i el Fito Luri. Per l’altre el Jordi Gil i l’Enric Company (que també havien participat de la presentació de la gala) amb el Jordi Salvadó. I tots cinc esplèndidament vestits de dona, interpretant la cançó amb un afinament impecable. La banda, dirigida pel mestre Albert Galcerà, va fer la resta amb un acompanyament sensacional.

L’actuació va arrencar, d’immediat, una sonora riallada del públic que es fregava els ulls davant d’una seqüència memorable. La sorpresa inicial es va convertir en una grandíssima ovació quan va sortir a escena el gran Gerard Marsal, el Kenny G del Món de Reus, amb el seu saxo i minifaldilla. I al final també va aparèixer el Graset, amb un vestit de lluentons vermell maduixot.   El número, com deia, va ser impecable. I té molt de mèrit. Perquè no es fàcil posar una colla d’homenots transvestits dalt de l’escenari i no caure en la xavacaneria més vulgar. Els artistes -perquè dissabte ens van demostrar que ho són de cap a peus- van mantenir el to que requeria la gala amb una execució fantàstica. Insisteixo, no era fàcil. La línia era molt fina. Es podia haver caigut fàcilment en la vulgaritat. I ells, en canvi, van aconseguir mantenir el to molt dignament.

De tot plegat en devia prendre nota el Valentín Rodríguez, el President de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus, que pocs minuts abans havia pujat a recollir el premi ETIQUETA NEGRA que va atorgar a l’entitat vermut Miró per la gala solidària que realitzen pels volts de Nadal amb actuacions i playbacks de veïns i polítics. Jo, del Valentín, veient el nivellàs de l’espectacle, els llogaria per la gala de l’any vinent. I fitxaria al Marc Andreu per presentar-la. Això s’ha de repetir.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s