Bona gent, bones persones

L’Àlvar i la Dolors, bona gent, bones persones (Marc Busquets/Reus Digital)

Aquesta setmana tanca un dels balnearis més concorreguts del Món de Reus. Un balneari on no hi ha aigües termals ni sales de massatge, però sí bon humor, simpatia desbordant i menges saboroses que reconforten el cos i l’esperit. Em refereixo al popularíssim bar de l’Orfeó Reusenc que han regentat, durant els últims 25 anys, l’Àlvar Valls i la Dolors Zamora. Aquesta encantadora parella posen al punt i final a la seva gestió al capdavant de l’establiment del carrer de Sant Llorenç coincidint amb aquesta aniversari rodó. I aquest dijous ho han volgut celebrar rebent, com han fet sempre, amb els braços oberts, a la seva selecta clientela. Després de l’esmorzar de torn, dolç o salat, els han sorprès amb una copa de cava i un tros de pastís guarnit amb una boníssima xocolatina commemorativa. Gairebé res.

Perquè més enllà d’unes truites formidables i d’un pa amb tomàquet que és un autèntic caprici dels Déus, el que més hem valorat els incondicionals de l’Orfeó és el caliu humà de l’Àlvar i la Dolors. Ella tan discreta com diligent, amb la paella sempre a punt per delectar-nos amb alguna de les seves exquisideses. I ell exercint de cap de sala, amb rapidesa i promptitud, i amb l’acudit sempre a punt, conscient que la satisfacció del client no passa únicament per l’estómac sinó, també, per l’esperit. En molts casos les ocurrències de l’Àlvar han constituït el millor antídot pel mal humor i l’emprenyament que sovint arrosseguem la majoria dels mortals.

Al bar de l’Orfeó mai hi hem trobat grans luxes, ni coberts de disseny, ni paraments extraordinaris, ni hiptsers/modernets exercint de cambrers, ni cuiners enfaristolats, ni estrelles en guies ostentoses. A l’Orfeó hi hagut una cosa molt més important i transcendent que tot això: bona gent que han fet d’aquesta experiència gastronòmica-social un dels moments més agraïts de la nostra existència al Món de Reus durant els últims 25 anys. I això només és a l’abast dels més grans.

Una abraçada ben forta a l’Àlvar, a la Dolors i a la seva encantadora família. I tingueu la certesa que sempre, sempre us portarem al cor.

(Per fer-ho bonic recomano la lectura de la crònica d’aquest últim dia de Gras III al Diari de Tarragona i el reportatge que fa un parell d’anys els hi va dedicar Marc Meravelles Busquets al Reus Digital).

 

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s