Visca el Reusdoms!

Foto del Xavier Llastarri a la roda de premsa d’ahir. Segons Joan Alfons López, del Reus Diari, el president del CF Reus feia “cara de circumstàncies”. No li falta raó.

El Guionista del Món de Reus ho ha tornat a fer. El gir argumental en el culebrot del camp de futbol del Reus Deportiu ha estat de pel·lícula. Després d’un tens estira i arronsa amb l’Ajuntament per la cessió de l’estadi municipal, i quan semblava que l’acord estava tancat, ahir el president del club, Xavier Llastarri, i el màxim accionista, Joan Oliver, anunciaven en una tristíssima roda de premsa que s’emporten el club a Riudoms. I un servidor, sense voler-ho, es converteix en una mena de visionari capaç d’endevinar el futur. Aquest és l’article que vaig publicar el passat mes de març a la NW Revista de Reus i que ha resultat profètic “Visca el Reusdoms!”. Una vegada més, la realitat supera la ficció.

El totpoderós màxim accionista del CF Reus Deportiu, Joan Oliver, té la virtut de no deixar mai indiferent a ningú les (poques) vegades que s’adreça als mitjans de comunicació. Repassant el seu currículum mediàtic d’ençà que porta les regnes de club, t’adones de la seva capacitat d’utilitzar els altaveus periodístics de manera estratègicament calculada per aconseguir que el seu missatge impacti, i de quina manera, en el destinatari.

L’última demostració d’aquesta manera de fer l’hem tingut no fa gaires dies arran de la dificultat d’obtenir, per part de l’Ajuntament, la concessió d’ús de l’Estadi municipal. Tot i comptar amb les simpaties de l’equip de govern, la licitació està aturada fins que no es resolguin les al·legacions presentades per la CUP. Els de la Candidatura anticapitalista han arrufat al nas a l’entendre que les millores al camp no poden ser d’ús privatiu. Que li preguntin al David Vidal, l’increïble home normal, que conclosa la seva etapa política amb els cupaires ha tornat a la seva activitat professional de jardiner del verd municipal per a gaudi d’una afició que el reconeix sobre la gespa com si es tractés d’un davanter centre prodigiós.

Davant d’aquest panorama, Oliver va amenaçar, amb llums i taquígrafs, de portar l’equip a una altra població. “Ens queda poc marge de maniobra, perquè la Lliga ens colla”, va explicar referint-se a les pressions de la LFP que exigeix al club unes instal·lacions amb la capacitat reglamentària. D’aquesta manera, el màxim accionista matava dos ocells d’un tret (dialèctic, és clar): d’una banda, pressionant a l’Ajuntament perquè desencalli el tema, i, de l’altra, implorant indirectament a la LFP una moratòria, com a mínim d’un any, per poder tenir temps material per adequar la infraestructura esportiva.

Però on volia anar a parar amb tot això és en la hipotètica possibilitat de traslladar l’equip a un altre municipi on (aparentment) pugui ser més fàcil ocupar i ampliar unes instal·lacions municipals aprofitant la bonança política a l’Ajuntament de torn. Oliver va apuntar dues possibilitats: Cambrils i Riudoms. I un servidor, amb ancestres familiars a la flor del Camp, va saltar d’alegria al valorar aquesta última possibilitat. Tot serien avantatges pel nou club que portaria el nom de Reusdoms. D’entrada, permetria acabar definitivament amb les rancúnies mútues per la disputa del natalici de Gaudí. Cal recordar que l’arquitecte va pronunciar la mítica frase “Pel meu poble, tot” quan una delegació riudomenca el va visitar a Barcelona per demanar-li la cessió d’uns terrenys de la seva propietat per fer -atenció!- un camp de futbol. Vaja, ni fet expressament.

Pel que fa a la presidència la faríem bicèfala, promovent una entente cordiale del Xavier Llastarri amb el seu homòleg riudomenc, el bon jan del Josep Maria Llaó. El tàndem que formarien seria imparable: Llaó Llastarri. Amb aquesta denominació ningú gosaria aixecar-los la veu a les llotges d’arreu. I l’eslògan del club seria regalat: GAUDIu del Futbol. Fins i tot la seu social podria ser al Mas de la Calderera i el grup d’animació seria el dels Boters, recordant l’origen professional de la família paterna de l’arquitecte. Què me’n diuen de tot plegat? Fa patxoca, oi? Doncs poca broma amb la proposta. Tenint en compte l’esbombada mediàtica que mereix darrerament aquesta collonada de Tabàrnia, ves que això del Reusdoms no acabi fent fortuna en aquest món de mones que és el futbol. Jo no descartaria res.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s