Agraït a la Txell Granados i a l’Agnès Toda per haver-me demanat el meu relat d’una jornada inoblidable. Els periodistes tenim l’oportunitat de viure, en primera persona, fets transcendents de la nostra història. I també tenim la responsabilitat de deixar-ne testimoni escrit des de l’òptica d’observadors privilegiats. Més enllà del rerefons polític de la jornada, el que es va viure l’1 d’octubre va ser una mobilització social extraordinària. El llibre així ho testimonia. I d’aquí el meu reconeixement a qui l’ha fet possible. Articular una iniciativa d’aquestes característiques no es gens fàcil. I el que han fet la Txell i l’Agnès (amb la complicitat d’artistes extraordinaris com l’Aureli Ruiz) és per treure’s el barret. Felicitats.
