El millor del Bravium

Amb el Jordi Boronat fent broma a l’última gala dels Premis Amenós el passat 19 d’abril captats pel gran Bartolomé BARTOLOFOTO Pluma.

La nit del 19 d’abril, a l’acabar la festa dels Premis Amenós als que més Enganxen, vaig sortir de l’antic Centre Catòlic amb la meva família després de viure una altra vetllada inoblidable. I just al marxar vaig coincidir amb el Jordi Boronat que ens va voler acomiadar, atent i diligent com sempre. Li vaig posar la mà a l’espatlla i li vaig dir a cau d’orella: “Ets el millor del Bravium”. I li vaig dir de tot cor. De fet els del Bravium són tots extraordinaris. Del primer a l’últim. No en tinc cap dubte. Però el Jordi, a més, generava una atmosfera especial al seu voltant. Amb ell tot era fàcil, senzill. I divertit. Molt divertit. En aquella gala n’havíem tingut la millor demostració. Li vaig proposar fer un acudit, un gag. I ell ens va regalar, en un tres i no res, una ocurrència genial que va provocar una riallada entusiasta entre el públic que omplia la bombonera del carrer de la Presó. Això ja ho tenia el Jordi. La seva sola presència generava d’immediat una predisposició a riure, a xalar, a gaudir. Una qualitat només a l’abast dels més grans.

I el record d’aquella nit inoblidable, que hagués quedat com una anècdota més en el seguit de vivències que he tingut la immensa sort de compartir amb el Jorbor a l’escenari fent espectaclets (com ell els anomenava) s’ha convertit en la foto fixa de l’últim instant que vaig compartir al seu costat. I no m’ho puc treure del cap des que el Ferran Figuerola i el Jordi Salvadó, a mitja tarda d’aquest dissabte, m’han fet saber la trista notícia de la seva sobtada desaparició.

I és fa molt difícil tot plegat. Perquè no té cap sentit. Sempre marxen els millors. I és veritat. Perquè el Jordi era el millor. Només cal veure els missatges dels seus amics i coneguts al facebook. Tothom transmet el mateix sentiment. Una unanimitat extraordinària al voltant d’una persona que es feia estimar. “Ningú en pot parlar malament i ningú pot dir que no ha rigut al seu costat” recordava el Jordi Salvadó. Mai hi haurà una persona més implicada i curranta que ell. No podem entendre aquesta pèrdua. Jorbor t’estimem aqui i allà on siguis” confessava el Pep Ayala.  Tot ell era bonhomia, un home que te’l trobessis on fos et feia somriure…com et trobaré a faltar Jordi…!!!” lamentava el Xavier Pamies Sistaré. “Ara ja formes part de les nostres vides i de la història del Bravium amb els més grans” sentenciava el mític Jaume Ciurana. “Aquesta manera de fer i de viure, aquesta humilitat i humanitat, aquesta essència que realment és la que perdura” evocava el Fito Luri. “Te’n vas amb el Jaume, i segur que entre els dos fareu que més d’un allà dalt mori altre cop, i de riure, que aquestes morts sí que són dolces” es podia llegir a l’obituari del Bravium amb el segell del Ferran Figuerola. I la Lourdes, la meva estimadíssima Lourdes Domènech, no se’n sabia avenir: Res no serà igual sense tu Jordi. T’enyorarem tant…”. Precisament va ser ella l’encarregada de lliurar-li el premi Amenós l’any passat. Un premi tan merescut que li hauríem d’haver donat cada any, un rere l’altre. I el Jaume, des del cel, segur que també hi estaria d’acord.

La desaparició sobtada del Jordi ens demostra, una vegada més, l’enorme fragilitat del millor tresor que tenim, la vida. I, per tant, la necessitat de riure i viure com va fer ell per esprémer cada segon gaudint de la nostra existència. Quina immensa lliçó de vida ens ha deixat aquesta ésser fantàstic que no oblidarem mai.

Tot i això, Jordi, només t’he de fer un retret: com pot ser que després del que ens has fet riure, ara no puc deixar de plorar. Quina paradoxa més ingrata.

El JorBor rebent, de la gran Lourdes Domènech, el seu Premi Amenós a la gala del 2017 (Bartolomé Pluma)

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El millor del Bravium

  1. Era un gran artista i també una gran persona. Tot un Senyor de Reus. Era un actor de comèdia extraordinari i totalment irrepetible. Descansi en pau.

  2. Eduard López ha dit:

    Meravellós apunt aquest que captura el caliu molt especial que desprenia aquest gran home que ens ha deixat. Em va sorprendre la notícia tot just passant el dol de la mort el dia abans del meu tiet Paco, un altre home que sempre havia sabut riure sense riure’s de ningú. Vull pensar que ells dos es trobaran en un camí ben llarg i es faran bona companyia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s