La gran cagarada

Ahir a la nit vaig tenir notícia de la impactant campanya que l’Ajuntament de Reus ha difós per sensibilitzar a la població sobre la inoportunitat de donar menjar als coloms. Per fer-ho gràfic i entenedor l’eix de la iniciativa és un vídeo on es pot veure a un conciutadà que gaudeix del plaer de la lectura assegut còmodament en un dels bancs de la romàntica plaça del David Constantí, al carrer de Pubill Oriol. Aquest indret és un autèntic oasi enmig de la ciutat. I per això el protagonista de l’enregistrament aprofita aquest recés de pau i tranquil·litat per fruir del goig de llegir.

De cop i volta, però, el sorprèn l’impacte d’un excrement d’ocell que s’escorre sobre el seu impecable jersei negre. Aquest primer projectil líquid (talment sembla un escòrrec de gelat d’stracciatella) crida la seva atenció ja que, tot i no deixar el llibre en cap moment, gira lleugerament el cap per veure del que es tracta. Tot i que la majoria de mortals el primer que faríem, davant d’aquesta incòmode situació, és aixecar-nos i tocar el dos per netejar-nos l’engrut ocasional, el xicot decideix continuar impertèrrit aferrat al llibre. I és en aquest punt quan l’evacuació de l’ocell esdevé colossal provocant un autèntic metrallament del sofert vianant. Al final es produeix un esclat sensacional que ben bé podria ser una mena de poema visual anomenat La gran cagarada. Com diria aquell, #Aspactaculà.

Mes enllà del missatge de l’anunci, i la moralina que se’n desprèn, el que crida més l’atenció és que la víctima de la majúscula deposició no deix en cap moment la lectura que el té absolutament abduït. En concret està llegint un dels volums de la saga Els fills de la terra de l’escriptora nord-americana  Jean M. Auel. Una sèrie ambientada a la prehistòria. Per tant, potser més que un colom, ves que la bèstia que el submergeix en aquesta tifa ciclòpia no sigui un arqueòpterix sorgit de la literatura d’Auel.

Això sí, encara sort que la lectura és plaent i molt interessant. Perquè no vull ni imaginar-me que hagués passat si, avorrit amb el text, el protagonista hagués badallat en ple allau de la merderada. Només de pensar-hi fa esgarrifar.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s