Un moment de l’homenatge al Josep, amb la imatge projectada a la pantalla del Martí de la Ràdio entrevistant-lo.
“Gràcies per aquest homenatge tan preciós”. D’aquesta manera la Teresa Aulés agraïa el record que diverses entitats ciutadanes van dedicar, ahir dijous, a la memòria del seu marit, el Josep Abelló de la perfumeria, que ens va deixar l’any passat. Aulés feia aquest reconeixement a la sala d’actes del Centre de Lectura, amb el públic dempeus, dedicant-li una sonora ovació, com tantes en va rebre en la seva època d’esplèndida actriu a l’escenari de l’Orfeó. I l’aplaudiment era per ella i pel Josep. Una de les parelles més encantadores que mai hagi passejat pels carrers de Reus.
Precisament va ser la Teresa qui dilluns al vespre em va trucar a casa per fer-me saber de l’homenatge. Els pares eren íntims dels Abelló. I les nostres famílies vam créixer juntes. De fet alguns dels millors records d’infantesa els vaig viure al seu costat. Aquells dilluns de Pasqua fent pel·lícules divertidíssimes amb els Pons, els Basseda, els Jansà, els Buenafuente i tants d’altres. O les festes de Sant Josep, fent-la petar amb celebrades ocurrències assaborint aquella boníssima rebosteria fina de la Vienesa, l’acreditada pastisseria del carrer Major. O el sorteig dels regals de la Perfumeria a l’acabar la rua dels Reixos, agraint la confiança de la selecta clientela i que coordinaven el meu pare i el Josep Maria Borrell de la publicitat.
I per això, i per tantes altres coses, no hi podia faltar a l’homenatge al Josep. Un acte deliciós que es va iniciar amb la interpretació de la Sardana l’Alzina Gran interpretada a l’acordió pel seu autor, el Jordi Domingo. “L’Alsina és a les obagues del Montsant, a mitja hora caminant des d’Albarca” explicava Domingo referint-se al petit poble del Priorat que va veure néixer al Josep.
Els compassos de la sardana van ser el preludi d’un arreplec de fotos sensacional, combinat amb una acurada selecció musical i rematat amb tot un seguit de frases al·legòriques que ens va permetre reviure les pàgines viscudes de l’Abelló, incansable a l’hora de fer ciutat i país amb totes les realitats en les que es va implicar.
I després es van produir les intervencions. Totes sentides i franques. I amb un denominador comú: subratllar la immensa qualitat humana de l’homenatjat. “Quan més gran s’és en humilitat més a prop estem de la grandesa” recordava el representant de la Secció Excursionista del Centre, el Jaume Gilabert Padreny, fent seva una frase de Rabindranath Tagore per descriure al Josep. “Un home senzill, honest, bo i sempre disposat” explicava el president de la Unió de Botiguers, l’Àlfred Pitarch, tot llegint un text magnífic del Tomàs Barberà. I la Carme Buixeda, en representació del seu marit, el filòleg Joaquim Mallafré, l’amic caminador del Josep. “Encara el sento de vegades quan surto a caminar. De ben segur que m’acompanya.” explicava Buixeda donant veu a un escrit molt sentit de Mallafré. I l’Ester Cos, la presidenta de l’Orfeó, destacant l’empatia que generava. “Un senyor elegant, educat i molt atent. Va ser el millor relacions públiques que han tingut mai l’entitat. Un Orfeonista de pedra picada”. I finalment l’alcalde, Carles Pellicer, que va iniciar el seu parlament amb una frase molt definitòria: “Plou al carrer Jesús i el Josep té un paraigua”. En el sentit literal, s’entén perfectament. Abelló va ser especialista en la venda i reparació de paraigües. Però en el sentit metafòric la frase defineix perfectament el caràcter del Josep. El paraigua entès com aixopluc per atendre, escoltar i comprendre les inquietuds dels seus conveïns. Una manera de fer i de relacionar-se amb els clients que, en el seu cas, es van acabar convertint en autèntics amics.
L’acte el va cloure la filla petita dels Abelló, la Montserrat. I les seves paraules defineixen a la perfecció el millor que té el Món de Reus, la seva capacitat d’agrair i reconèixer a la seva gent per ser com són. “La seva família heu estat també tots vosaltres. I per això s’agraeix aquesta estona de pausa que ens ha servit per adonar-nos, una vegada més, com d’afortunats som els de Reus de tenir una xarxa social tan rica que ens permet ser i créixer. Gràcies a tots”.
I al sortir de la sala, eixugant-me encara alguna de les moltes llàgrimes que vaig vessar durant aquesta “estona de pausa” recordant al Josep Abelló, em vaig trobar a la sala Fortuny amb l’exposició d’homenatge a l’escultor reusenc Joan Roig Solé. Ell va ser l’autor de la cèlebre Dama del Paraigua que abelleix el Parc de la Ciutadella. Curiosa coincidència tenint en compte que acabava havia assistir a l’homenatge del Senyor dels Paraigües del Món de Reus, un autèntic Senyor de Reus anomenat Josep Abelló. Ni fet expressament.
El Món de Reus 