Visca el Xavier Graset!

El Xavier Graset en el moment d’encendre la Tronada (Fabian Acidres/Reus Digital)

Al Xavier Graset al Món de Reus li devem molt. No sabem la sort que tenim d’haver-lo pogut “enganxar” per convertir-lo en un dels nostres. A ell i a la seva fantàstica família, començant per la seva encantadora esposa, l’Anna Maria, sense la qual difícilment el Graset seria un Ganxet més. I ahir en vam tenir l’enèsima demostració a l’hora de regalar-nos un pregó magnífic, carregat de sentiment, de saviesa i de molta emotivitat. El Xavier va donar el to exacte del que s’esperava d’ell en un dia com aquest. I Reus i la seva Festa Major van prestigiar-se gràcies al nivell d’aquest autèntic RTV com ell mateix es va definir: de Reus, però També de Vila-seca.

Per això en el moment de rebre, amb enorme sorpresa, el Tro de Festa, vaig aprofitar per destacar la sort de poder considerar al Xavier un reusenc més, apuntant que em costa molt entendre com algú pot qüestionar la conveniència de convertir-lo en pregoner, més enllà de les fílies i les fòbies que pot provocar pel fet de ser un personatge públic, amb un compromís evident amb el rigor i la pluralitat informativa. Es veu que això, en determinats àmbits de la vida política de la ciutat, no s’estén. Què hi farem.

Però tornant al pregó, em quedo amb les referències més íntimes que el Xavier va voler compartir amb l’audiència, evocant la vinculació artística del seu pare -Esteve Graset- i del seu oncle -Josep Forasté- amb l’escena local i, molt especialment, amb el Bravium; o el record emocionat a la figura del germà recentment desaparegut, el gran Pep Graset, una persona excepcional que ens va donar una autèntica lliçó de viure i riure durant la seva intensa existència; o les simpàtiques referències a la família política, els Vilella, amb un apunt sobre la seva sogra, la simpatiquíssima Anna Maria Dalmau, a qui va definir com un autèntic “llistín telefònic” per la seva capacitat de conèixer absolutament a tothom.

I en aquest punt va fer seva una frase del seu sogre, el Miquel Vilella, apuntant que quan s’encén la tronada Reus és converteix en el centre de l’Univers. Un univers on els Graset brillen amb llum pròpia gràcies a la seva enorme generositat, sempre disposats a sumar en positiu amb l’objectiu de fer del Món, del de Reus i el de més enllà, un lloc ideal per viure-hi.

Per acabar, em permetran un apunt sobre el tradicional concert de l’Orfeó a la Prioral, que va seguir al Pregó i a l’encesa de la tronada, i on de manera excepcional hi van participar els gegants i els nanos. Una nova demostració de la immensa capacitat de la gent de Reus de fer coses, senzillament, extraordinàries que toquen l’ànima. Felicitats a la presidenta de l’Orfeó, l’Ester Cos, i al Director de la Massa Coral, l’Albert Galcerà, per haver tornat a fer la bola grossa amb un muntatge tan innovador com emotiu. I també al Prior, Mossèn Cedó, que comença a guanyar-se el cel dels seus convilatans a l’entendre, com ningú, que Reus i els de Reus som així. A buen entendedor…

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s