En l’adeu de Mossèn Roquer

Mossèn Anton Roquer (foto Joan Àguila / facebook)

El Món de Reus està de dol. Ens ha deixat Mossèn Anton Roquer, un capellà de pedra picada, una persona excepcional. Referent de tota una època a Misericòrdia. Una figura imprescindible per entendre l’evolució del Santuari durant dels últims anys. Així ho van saber reconèixer la Junta d’Administració i les Cambreres de la Mare de Déu en el manifest que van fer públic, en motiu del seu relleu al capdavant del Santuari, ara fa un parell d’anys. El manifest posava en valor la tasca de Roquer que havia servit, entre d’altres coses, per incrementar considerablement l’assistència als actes religiosos i per introduir canvis transcendents en l’espai de culte i devoció. Sense anar més lluny, com molt bé m’ha recordat el Pep Vivas del CRAC, la seva intervenció va ser determinant perquè l’Àliga fes el seu ball curt a l’interior del temple en honor a la Mare de Déu. Un acte que ha esdevingut en pocs anys un dels moments més emotius en honor a la nostra patrona.

De Mossèn Roquer, de la seva saviesa i humanitat, n’he parlat en diverses ocasions en aquest bloc. Li tenia molt d’afecte. Entre d’altres coses perquè va oficiar el meu matrimoni. I el devia oficiar bé perquè el matrimoni, dinou anys després, encara continua.  I des del dia del casament sempre havíem mantingut una relació cordial. El trobava sovint pel carrer de Sant Joan perquè tenia l’hàbit, gairebé litúrgic, de fer el cafè cada mati a la cafeteria Caracas, una mica més avall de l’antic hospital.

Aquelles converses ocasionals eren tan agraïdes com reparadores. I jo sempre les iniciava amb un protocol·lari “Com es troba Mossèn?”. “Et podria dir que estic molt bé. Però m’estimo més dir-te que estic bé per deixar marge de millora i tenir un estímul per viure encara amb més il·lusió. D’aquesta manera puc pensar que demà, les coses, encara poden anar més bé” em va respondre en una ocasió. I també em quedo amb la seva referència als fills, el fruit del matrimoni. ““D’això vivim, del record dels fills, de com ens han fet gaudir. Aquesta és la nostra raó de ser”. Quanta raó tenia! En aquelles trobades ocasionals el cafè em sortia regalat amb tanta bondat.

Roquer ha marxat sabent-se estimat per una ciutat que el va acollir des del primer dia com si fos un ganxet més. Així li va saber reconèixer l’Ajuntament el 2011 amb el lliurament d’una merescudíssima Menció Honorífica Municipal. Però sens dubte el  més important que s’emporta és l’estimació dels seus fidels que, com jo mateix, sempre el tindrem present quan entrem al nostre Santuari de Misericòrdia pensant que Mossèn Roquer, com la nostra patrona, també ens mirarà per sempre amb ulls d’amor.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s