El capellà al que tothom estimava

L’Àliga davant el fèretre de Mossèn Roquer (Foto Marc Sabaté / Facebook)

Fa uns mesos, arran de la desaparició del Rafael Sardà, propietari de la històrica merceria del carrer de Monterols, vaig escriure un article titulat El botiguer al que tothom estimava. El vaig redactar just després d’assistir al funeral celebrat a la prioral de Sant Pere. No en tenia cap dubte de l’estimació que el Rafael havia estat capaç de generar entre la gent que l’envoltava. Però l’acte de comiat va ser tan bonic i tan sincer que em vaig adonar de l’enorme dimensió humana del Rafael, capaç de fer dels clients autèntics amics.

Avui, a la missa funeral celebrada també a la Prioral per acomiadar a Mossèn Roquer, he tingut la mateixa sensació que la viscuda amb el Rafael Sardà. No és únicament que el temple fos ple de gom a gom. Un detall, d’entrada, important. O el bé de Déu de capellans que omplien l’altar major per concelebrar l’eucaristia i que sempre confereix, a ulls dels espectadors, una especial dimensió escènica. El que realment m’ha impressionant avui és el profund sentiment dels assistents a l’hora d’acomiadar a una persona que es va fer estimar, deixant fonda empremta entre tots els que vam tenir la sort de conèixer-lo i tractar-lo.

Allà on fou destinat, Mossèn Roquer va generar afecte i simpatia. Només cal revisar els comentaris de l’article que vaig publicar ahir. El president del CF Reus Deportiu, el cornudellenc Xavier Llastarri, recordava les pàgines viscudes quan el Mossèn fou destinat a la vila. O la periodista de Tv3, la falsetana Anna Masip, destacant com el seu ministeri a la capital del Priorat va marcar un abans i un després en la relació entre l’església i el poble. O la morellenca Teresa Gallego apuntant la petjada que va deixar entre el jovent del Morell quan, a la dècada dels 80 del segle passat, va exercir en aquesta població del Tarragonès. O el reusenc Ernest Benach, rememorant la vinculació amb el Mossèn a les colònies dels agrupaments, descobrint paratges fantàstics al Montsant. “Aquell capellà que ens va fer estimar el país, la seva cultura i les seves tradicions” sentenciava l’Ernest.

Roquer ha estat un capellà íntegre i, alhora, integrat. I que més enllà de la seva immensa tasca pastoral, s’ha compromès amb la ciutat, conscient de la importància que la Prioral o el Santuari tenen a l’hora de generar sentiment de pertinença a una realitat com la nostra.

El Marc Navarro, incansable tècnic de cultura del nostre Ajuntament, em recordava ahir la vinculació de Mossèn Roquer amb les tradicions més populars del seu poble d’origen, l’Arboç. L’avi era casteller, i el seu pare i el seu germà diables. De fet ell mateix, de petit, havia representat el paper d’àngel en l’acte sacramental dels mateixos diables. Una dada biogràfica que possiblement explica el perquè Roquer va conferir tanta importància a les manifestacions populars a l’hora d’enfortir l’advocació a la Mare de Déu i a Sant Pere.  Ho explica de manera excel·lent el Salvador Palomar en l’article que dedica al Mossèn al seu blog de referència La Teiera.

La cerimònia a la Prioral ha finalitzat, precisament, amb un altre fet excepcional: el ball curt de l’àliga, a la plaça de Sant Pere, davant del fèretre que acompanyaven la família del finat i, també, la seva gran amiga, la ceramista Neus Segirà. I al seu costat els capellans que han concelebrat la cerimònia i que han seguit, colpits, el ball curt de l’àliga amb els passos marcats per l’Abel Roig. Al final el prior, Mossèn Cedó Perelló, amb els ulls vidriosos d’emoció, ha agraït el gest, un per un, a tots les imprescindibles aligueros del CRAC. Segurament uns gestos -el del CRAC i el del Prior- que Mossèn Roquer haurà agraït des del cel perquè ell, millor que ningú, sabia com d’important era entendre el batec del seus feligresos, dins i fora del temple, per contribuir a fer església i ciutat. Esperem que l’exemple i la sensibilitat de Mossèn Roquer es mantingui inalterable en una ciutat que avui plora la desaparició d’un capellà a qui tothom estimava.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s