Despatxar un mestre

El Col·legi La Salle a la Plaça de la Pastoreta

El títol d’aquest article ja costa d’escriure. Perquè a un mestre, tenint en compte el que representa en una comunitat educativa i en la formació de ciutadans lliures, compromesos i responsables, l’últim que t’imagines és que se’l despatxi, que se’l faci fora. Doncs això és el que han fet al col·legi La Salle amb tres dels seus millors docents, el Gerard Juncosa, el Jordi Bofarull i el Xavi Saladrigas. Amb un currículum impecable, amb una dedicació íntegra i constant a l’escola i als seus alumnes, els han fet fora de la manera més crua i despietada que es pugui imaginar. Adduint problemes econòmics. Costa creure que fent fora tres mestres, aquests problemes es solucionin. Si els números no quadren, el més lògic seria acomiadar al seu director que, al cap i a la fi, hauria de ser el responsable últim d’aquesta suposada mala gestió.

Però jo no li vull cap mal al director de l’escola, el senyor Prats. No li vull cap mal perquè a la Salle que jo vaig conèixer em van ensenyar valors com l’ètica, la solidaritat o la responsabilitat. Valors que ell, desgraciadament, no predica.

Fa uns anys li vaig dedicar un article a la NW Revista de Reus arran de la seva incursió en el món de la política ja que compatibilitza el càrrec de director amb el de regidor a l’Ajuntament de Tarragona. En el meu escrit plantejava si algú amb tanta responsabilitat en una escola cristina havia de córrer el risc d’assumir aquest càrrec públic tenint en compte que, avui dia, la política no és un terreny ni estable ni còmode. I tot plegat podia acabar esquitxant la imatge de la meva escola. Prats, per variar, el va mal interpretar perquè creia que qüestionava la seva capacitat per assumir tanta responsabilitat. Em va donar a entendre que ell era molt capaç de tocar tantes tecles. Ho vaig deixar estar perquè amb qui no vol entendre, no cal insistir.  Això sí, l’article va resultar profètic. Prats va ser còmplice de la tebior amb la que l’Ajuntament tarragoní va afrontar els tristos fets de l’1 d’octubre a la seva ciutat. I al final va deixar l’equip de govern. Tot plegat, com havia descrit, va arrossegar innecessàriament la imatge de l’escola per un conflicte polític.

I ara, això. Despatxar un mestre és molt greu. I despatxar-ne tres que són un exemple i un model de dedicació, encara més. Un mestre és un referent per moltes persones. I la decisió no fa mal únicament al seu entorn més proper, sinó també als qui van ser els seus alumnes i a les seves famílies. Només cal donar una ullada a les xarxes socials per adonar-se’n de la immensa onada de solidaritat que han rebut els tres damnificats. I que certifica, també, l’empremta que un mestre, un bon mestre, pot deixar exercint el seu magisteri.

Vull creure que aquesta decisió es reconduirà. Perquè això, la Salle, no ho pot permetre. L’escola forma part dels sentiments de molta gent. Sentiments que han format a generacions i generacions d’alumnes que hem desfilat per les seves aules. I que no s’entén que pugui  malmetre, amb tanta cruesa, una única persona.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a Despatxar un mestre

  1. Margarita Jardi aserra ha dit:

    El meu nebot es un dels acomiadats, no dire qui es, pero si puc dir que es una persona integre, exerceis la seva carrera per bocacio i no per obligacio hi estima als alumnes cosa que no tot-hom sap fer.
    Espero que es recapaciti i que tot arribi a bon port.

  2. Carme ha dit:

    No es pot jugar amb el pa de tres famílies, tenint en conte que son tres professors estats i competents. No crec que el q falli aquí sigui la caixa, sinó qui el seu responsable d gestionar-la be!!e Espero q tot es solucioni favorablement als mestres i sinó cadascú allà amb la seva consciència!!

  3. Clara j. ha dit:

    Una vegada més, la institució de La Salle ens demostra la seva mediocritat.

  4. Francesc Grau ha dit:

    Crec que parles des de la visión genérica d’un mestre que es acomiadat, amb tots els meus respectes. Jo també he sigut alumne de La Salle i estic molt orgullos de l’ensenyança rebuda, aquest cas està mes en la línea de mestres que o be han inculcat el que avui s’anomena educació ideológica fora de l’ambit merament curricular o be es dedicaven a passar les hores d’educació física fent correr als nens mentres utilitzaven el WhatsApp. La defensa d’aquestos docents no te cap justificació raonable, l’educació que vas rebre a La Salle, si volem que es mantingui certa qualitat no pot mantindre a profesors que no entenen que amb l’educació dels nostres fills no es juga. Les ideologies particulars d’un docent, son simplement particulars. L’educació es universal. Intentem que els nostres fills s’eduquin lliurament, sense imposicions politiques.
    Gracies

  5. Marie Christine Basse ha dit:

    Bon dia. No hi crec massa, en l’educació ideològica a la qual es fa referència més amunt.
    He tingut a tres filles d’avui 28, 25 i 23 anys a La Salle Reus i mai vaig tenir la sensació de que les van manipular d’una manera o altre…i això que m’he passat mitja vida trepitjant les rajoles de La Salle. Més aviat crec que les idees polítiques i creences profundes s’ensenyen a casa i no a l’escola o crec en tot cas que les que ténen repercussió profunda són les que surten des de l’àmbit de la famiía. Però el meu comentari no el volia fer en referència a cap tema polític.
    Més aviat volia dir que l’experiència de molts anys juntament amb els Professors Saladrigas i Juncosa va ser molt positiva per a nosaltres i sobretot per a les nostres filles (el Professor Bofarull em penso que va arribar posteriorment a la nostra sortida de l’escola). El que sí he vist és una gran professionalitat per part d’aquests dos docents; a banda del saber, les ganes de transmetre , l’empatia amb els nens i un treball incansable per a intentar millorar La Salle i que, des de fora, se’n parlés sempre bé.
    És per tant amb gran nostàlgia i a la vegada tristor que me n’he assabentat del seu probable acomiadament. I que a aquestes persones se les despatxi per raons econòmiques em sembla increïble : quina culpa ténen els Profesorrs en els comptes d’una escola? I paralel.lament, no és La Salle una gran comunitat d’escoles? és a dir, no hi ha cap solució per arreglar la situació i no arribar a un desenllaç tan dràstic?
    No en tinc cap dubte: acomiadar aquests professionals significarà una gran pèrdua per La Salle. Significarà que molts antics alumnes deixaran de portar-hi els seus fills.
    Tocar de plè a qui ha anat edificant La Salle en molts anys és un fet que deixarà de donar confiança.
    Marie-Christine Basse

  6. Pep ha dit:

    Bon “article” d’un antic alumne que no té CAP dels seus tres fills a l’escola! Què opina sense saber de què es parla i que judica (i executa!) Sense criteri… Que parla, des de l’amistat amb els acomiadats, de l’amor al seu (?) col·legi (no oblidi que NOMÉS va ser alumne!). I que decideix que és millor acomiadar el futur d’un jove contra els mals hàbits (per dir-ho d’alguna manera…) d’alguns professors mal envellits pedagògicament!
    Vaja, per emmarcar!!!
    Visca la crosta florida dels RTV!!!

  7. Ricard Notario Mestres ha dit:

    Per començar, portar els alumnes o no a La Salle, ja no va per ideologia o per creences, sinó principalment per zona educativa, per això, cadascú porta els seus fills on pot, potser no on voldria, ja que va per zones.
    Ho dic perquè em dedico al món de l’Ensenyament, sóc professor d’educació física a l’Escola Maria Cortina i sóc coneixedor del tema… i no m’amagaré sota un correu que no existeix com el senyor Pep que ha escrit un comentari amb anterioritat i que tots sospitem qui pot ser…
    Sóc fill de Cambrils (no RTV), poble on vaig anar a La Salle des de 1r fins a 8è de l’antiga EGB. La meva mare va ser Presidenta de l’AMPA de l’Escola un bon grapat d’anys i el meu germà també va ser alumne i, com jo, socis de la tripe A de Cambrils (Associació d’Antics Alumnes de La Salle). Un cop finalitzada l’etapa en aquest centre, vaig anar a La Salle de Reus per fer la Eso i fins a 2n de Batxillerat, curs que vaig acabar a l’institut Baix Camp degut a un problema amb un professor que ara ja no està al centre. Amb això vinc a dir que podria malparlar d’aquesta Escola, però mai ho he fet; no es pot generalitzar un problema personal amb tota una vida dins la família Lasaliana, expressió magnífica que defineix a tota la comunitat.
    Tinc la sort de mantenir relació amb els pocs gemans que queden vius que em van ensenyar a llegir, a escriure, a sumar i a les nocions bàsiques de religió que ens ensenyaven, a més de tots els innombrables valors que inculca La Salle. Tanmateix m’omple de satisfacció quan em creuo amb els meus ex tutors i professors amb els quals tinc una relació de molt respecte i admiració; jo era un alumne mogut, segur que molt pesat ja que no callava ni sota l’aigua, però sempre deien que em feia estimar. Mai mai mai vaig faltar al respecte a un professor ni a cap germà.
    Un d’aquests professors que vaig tenir i que més em va marcar, és el Gerard Juncosa, que va ser el meu professor d’educació física a la Eso. Tinc la sort de mantenir relació passats els anys, ja que els del “mundillo” de l’esport, ens anem veient. Puc assegurar que el Gerard és un professor que tots els alumnes aprecien i admiren; una persona propera, però marcant les distàncies, educada, coordial i el més important de tot, coneix i transmet els valors de La Salle com pocs. Estima a La Salle.
    Al Jordi Bofarull el vaig tenir d’entrenador a l’equip de l’Escola de futbol, on també vaig jugar-hi alguns anys. També coincidim, al ser el mestre d’educació física, a les Olimpíades Escolars que es fan a Reus, on “pringa” tan com jo. Va ser monitor dels Campus que fèiem a Prades dirigits pel gran Santi Juncosa.
    Al tercer professor no el coneixo, però el Gerard i el Bufa (com el coneixem tots) són dos professors que estimen La Salle, els encanta fer classe i treballar de mestre i estimen i transmeten els valors de La Salle com pocs, ja que són dos figures relacionades amb l’Escola des de fa anys.
    Sobre el Sr Prats, del qual en tinc bones referències sobre la seva feina de professor de filologia catalana a la Universitat, només puc dir el que he anat llegint i “investigant” i no em deixa de sorprendre que porti 14 anys sense posar els peus dins una aula. 14 anys…!!! No entenc com pot interaccionar amb l’alumnat ni entendre què pensen. No és cap falta de respecte, cosa que no voldria, però simplement em sobta, com algunes coses que van passar quan estava de Director a La Salle de Tarragona…
    Un dels principals valors que inculca La Salle és el del perdó, valor que de ben segur aquests 3 professors tenen i sabran perdonar i oblidar. Espero i desitjo que el Sr Director, reconsideri i rectifiqui la seva decisió que de ben segur que deu ser personal i no de caire econòmic, ja que sóc coneixedor de com és l’economia dins d’una Escola al ser-ne el titular de centre d’una avui en dia, i puc dir que hi ha moltes coses per “retallar” abans d’optar per prescindir de bons professors, els quals tenen una antiguitat i no se fins a quin punt, tot i ser de lletres com el Sr Prats, val la pena “carregar-se” a “trinco-“trinco” a 3 professors, 3 bons professors. A més, en les dates a les que estem, hi ha molta cosa diguem que força lletja…
    Si he ofès a algú, demano disculpes i dic que no era la meva intenció!
    Salutacions!

  8. Magali Veciana ha dit:

    En referència al comentari anterior diré que sí, jo també NOMÉS he estat alumna. NOMÉS ho he estat durant 12 anys. NOMÉS, durant aquells anys, vaig passar més hores envoltada de professors que de la pròpia família. Així que disculpa si sento empatia per tres GRANS professors -un d’ells, m’atreveixo a dir, un referent- que paguen justos per pecadors. Disculpa si m’atreveixo a jutjar una decisió que, per molts, és innegablement incoherent. I injusta.
    Quan un professor transmet tanta passió i sensibilitat per allò que fa, fins a tal punt en què arriba a inculcar als seus alumnes aquelles ganes d’aprendre, de saber més, de ser millor alumne però sobretot persona; no significa que està fent bé (o MOLT bé) la seva feina? No és això el que es busca d’un professor?
    Per mi sí, i és per això que La Salle és un col·legi tan especial per tanta gent. Per la qualitat del professorat, pels valors que et transmeten i pels vincles inexplicables que es formen.
    Encara no sé si trobo més vergonyós la situació en si, o la reacció de certes persones.

  9. Catherine Veciana ha dit:

    Molta decepció en llegir el que està passant en aquesta escola, per a mi un referent, un lloc on portaria als meus fills sense dubtar-ho ; i no pel nom de l’escola, sinó per la qualitat docent, els valors que s’hi transmeten (o transmetien) i la qualitat dels professionals que hi treballaven quan jo hi vaig créixer. Si a casa, les 3 rossetes Veciana som 3 bones persones i ben educades, és en part gràcies a ells. Tot el nostre suport als docents Gerard Juncosa, Xavi Saladrigas i Jordi Bofarull.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s