Carta a la Carme Vidal

La Carme Vidal adreçant-se als assistents durant el sopar de la Lliga a Reus (Foto Facebook Alcalde Carles Pellicer)

Divendres al vespre vaig presentar el sopar de la Lliga Contra el Càncer a Reus. De fet fa molts anys que el presento. He perdut el compte. Quan era a Canal Reus la seva delegada, la Carme Vidal, em va fer l’oferiment. I des d’aleshores, amb un parell d’excepcions puntuals, no he faltat mai a la cita en aquest acte solidari que es celebra al saló central de l’Hotel Ciutat de Reus.

Però aquest últim sopar no va ser com els altres. Va tenir alguna cosa d’especial. Molt especial. Perquè la Carme va anunciar que, després d’anys d’activitat ininterrompuda, deix aquesta responsabilitat. Això sí, no abandona pas la Lliga, perquè com ella mateixa es va encarregar de recordar continuarà fent el que més li agrada, donant suport als malalts i a les seves famílies. Una tasca que honora a les voluntàries de la Lliga i que es tan necessària per confortar als qui pateixen la malaltia.

La Carme es va endur l’aplaudiment entusiasta de tots els assistents. Va ser un homenatge senzill però volgut. El que reben les bones persones que han estat capaces, manllevant temps a la feina i a la família, de fer el bé, d’ajudar al proïsme, de contribuir, amb la seva dedicació altruista, a construir un món millor basat en la solidaritat.

L’Alcalde Pellicer, en una decisió consensuada durant el mateix sopar amb els representants dels grups municipals presents, va anunciar la concessió de la Menció Honorífica Municipal a la Carme. Una menció merescudíssima, del tot justificada, que no permet discusió. Però més enllà d’aquest reconeixement llustrós, penso que el millor homenatge que es pot endur, en finalitzar la seva responsabilitat, és l’estimació de la gent que l’ha coneguda. Com per exemple la del gerent de la Lliga, el David Ortega, qui no va poder retenir les llàgrimes davant de l’anunci de l’Alcalde. El David sap millor que ningú la força de voluntat d’una dona que ha estat capaç de mantenir-se ferma malgrat les adversitats de tot tipus que ha hagut de vèncer.

La vida val la pena viure-la quan tens la sort de conèixer gent com la Carme Vidal. Que de tan senzilla és extraordinària, que de tan discreta és omnipresent, que de tan constant és imprescindible. Gràcies Carme per tanta i tan bona feina per ajudar als qui, com jo, sabem perfectament el que és el Càncer.  Un petó molt fort.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s