Mi Gran Noche

L’ Andreu Martín amb el perruquer Manel Oliva, responsable de la tofa sideral del portaveu socialista. (facebook)

Entre els projectes que tinc entre mans pel 2019 hi ha la possibilitat de seguir, novament, la campanya electoral a les municipals del mes de maig. Vull rememorar les emocions viscudes fa vuit anys quan vaig redactar aquells inoblidables cent dies que van canviar el Món de Reus. A les municipals de 2015 també m’hi vaig posar amb ganes. Però el càncer i les seves derivades em van deixar fora de circulació. Per això aquesta vegada tinc ganes de tornar-hi per viure una campanya que promet emocions fortes.

De fet ja estic valorant un possible títol per aquest volum. És el de Mi Gran Noche, escrit així, en castellà, malgrat que la meva admiradíssima Anna Saperas del Centre de Normalització Lingüística, si ha tingut l’atenció de llegir-me, deu haver posat el crit al cel. Tot, però, té una explicació. El títol fa referència a la cançó de Raphael que el portaveu socialista Andreu Martín va interpretar diumenge al Fortuny, durant la gala solidària de la Federació d’Associacions de Veïns. Les nits poden ser igual de grans pels triomfadors com pels perdedors. Encara que, òbviament, l’adjectiu pot prendre un altre significat molt diferent en funció del resultat final de l’escrutini.

I d’aquí la idoneïtat del títol per si s’escau utilitzar-lo. Martín em va servir d’inspiració. Si l’any passat ens va deixar garratibats fent de Bobby Farrell liderant un BONEY M ple de rinxolades regidores socialistes, ahir es va posar a la pell del mític Raphael per interpretar aquest tema que  explica la suposada nit màgica que viu el seu intèrpret. I és evident que Martín, que ja deu tenir memoritzada la lletra, deu somniar repetir l’actuació la nit de les eleccions a la Plaça del Castell per a gaudi de la seva entusiasta militància celebrant un resultat d’escàndol.

Diumenge, al Fortuny, Martín es va fer acompanyar, als coros, de les infatigables regidores del seu grup municipal, el que demostra la unitat d’acció de l’equip socialista. Hi eren totes, des de la incombustible Sandra Guaita fins a la discretíssima Carmen Pozuelo, passant per l’extraordinària Ana Martínez que -diria- es troba més còmode dalt de l’escenari que al saló de sessions. Abans de començar la gala tenia la lleugera esperança de poder veure-la, novament, reeditant aquell duet magistral amb el líder de Ciutadans, el Joan Carles Sánchez, que van protagonitzar el primer any.  Però no va ser possible, entre d’altres coses perquè la FAVR va vetar l’actuació dels grups municipals que no havien participat a l’última edició. D’aquesta manera s’evitava la temptació d’aquells que volien aprofitar la proximitat de les municipals per tornar a bellugar l’esquelet al coliseu de la plaça Prim.

Al marge de les seves regidores, també vam poder veure a la periodista Esther Prats, coordinadora del grup municipal, que ens va regalar el seu millor somriure als compassos de la enganxifosa melodia i que demostra que els tècnics estem per fer el que convingui. I per fer-ho bonic s’hi van afegir un parell d’homenots d’on sobresortia, per alçada i condició, el bon jan de l’Hèctor Fort, l’actual interventor general del Consell directiu del Centre de Lectura, i persona avesada a explicar, a conciutadans i forans, les excel·lències del nostre patrimoni en les celebrades visites guiades que condueix amb destresa. Per cert, també s’ha de destacar l’aportació del perruquer del carrer Major, el Manel Oliva, que havent-lo vist a facebook abraçat a l’Andreu Martín interpreto que devia ser el responsable de la tofa sideral que lluïa el dirigent socialista en la seva insòlita transformació capil·lar. Parlant de qüestions estètiques, cal subratllar la bona feina de les professionals de Delgado Estilisme que una vegada més, i de manera desinteressada, van col·laborar maquillant i pentinant a tots els participants a la gala.

Així doncs, Martín ho va tornar a fer en una nit on no hi va faltar, novament, la Montse Caelles, la dona meravelles del PdCAT, que ha trobat en aquesta gala un excepcional canal d’expressió artística. En aquesta ocasió es va vestir, com ja va fer el primer any, de Liza Minelli interpretant Cabaret. I una altra de les habituals, la Tona Duch, també hi va fer acte de presència demostrant, una vegada més, la seva infrangible fe popular a l’hora de representar al seu partit en aquesta gala i on faci falta. Diumenge es va atrevir a interpretar en directe, i sense xarxa, el Fantasma de l’Òpera. En aquesta ocasió m’estalviaré qualsevol ironia sobre el títol de la cançó per evitar interpretacions malicioses.

En definitiva, una gala que novament va respondre a les expectatives. I que més enllà del que vam veure dalt de l’escenari va oferir la imatge més agraïda al vestíbul del Fortuny, ple a vessar de joguines. Una estampa que ho justifica absolutament tot i que serveix, també, per refermar la bona feina que ha fet el Valentín Rodríguez, a pocs mesos de tancar la seva etapa com a president de la FAVR. Precisament algun mal pensat, coneixedor d’aquesta circumstància, em comentava maliciosament que potser l’any vinent el Valentín hi tornarà a sortir, però en aquesta ocasió com a regidor d’alguna de les forces polítiques que entraran al consistori. No ho entro a valorar perquè això seria fer, certament, política ficció. I de la bona. Caldrà esperar a la gran nit (electoral) per treure conclusions.

La formació musical i socialista al complet

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s