Ser o no ser. Qatar és la qüestió

Aquests dies els seguidors roig-i-negres fan seu el plany de Santa Teresa d’Àvila en aquell cèlebre poema que diu allò de “Vivo sin vivir en mi”. Perquè l’angoixa per la situació que travessa el club és tan intensa que costa, fins i tot, pair, de manera racional, les emocions. Només cal fer una ullada als grups de facebook dels seguidors reusencs per adonar-se’n del patiment d’una afició que viu pendent de les notícies que arriben dels despatxos del club, per veure si les negociacions amb el suposat soci qatarí acaben donant els seus fruits.

La majoria d’aquests missatges als que faig referència són duríssims amb el màxim accionista, el Joan Oliver. Li diuen de tot menys guapo. Però no hem d’oblidar que el mateix Oliver va assumir, en una confessió que l’honora, tota la responsabilitat d’aquesta situació davant dels mitjans de comunicació, entonant el mea culpa, i quedant-se tot sol, en una estampa molt gaspartiana, a la llotja del camp municipal per rebre les ires dels aficionats.

I a mi em costa fer llenya de l’arbre caigut. No hem d’oblidar que som on som gràcies a l’Oliver. I que tot i que la situació és molt ingrata, els dies de vi, roses i ascensos que hem viscut aquestes últimes temporades no s’explicarien sense la seva irrupció en el panorama futbolístic del Món de Reus. A més convé fer-nos forts en l’adversitat, especialment per respecte als treballadors del club, que ens estan donant una lliçó de professionalitat en un moment tan delicat. Per ells la meva absoluta admiració.

I amb tot això el que no està en crisi és l’enginy del departament de comunicació del club, amb la dupla formada per Borràs i Morte, i amb la sabuda complicitat del fotògraf Ferran Estivill i dels dissenyadors d’OVNI Comunicació. Per anunciar el partit de demà dissabte contra el Mallorca, ens han regalat una altra obra d’art vinculada a les arts escèniques atenent que el cartell compta amb la col·laboració de Bravium Teatre. La genuflexió del jugador reusenc, davant l’impecable cortinatge de l’escenari, sostenint la pilota en una pausa dramàtica excepcional, és molt shakespeariana.

No sé si està fet expressament. Perquè la imatge del cartell pren, en aquesta setmana decisiva, un simbolisme extraordinari. Sembla, talment, que el jugador es posi en la pell de Hamlet per buscar resposta a totes les incògnites que el neguitegen. I només sembla que li falti dir allò de ”Ser o no ser, Qatar és la qüestió”. Ara únicament cal esperar que quan baixi el teló puguem aplaudir aquesta nova funció del teatre dels somnis roig-i-negre i oblidar el malson.

Això sí, en el supòsit que s’acabi confirmant l’entrada de l’inversor àrab, es confirmarà la innocentada que els amics del Reus Digital van fer l’any 2012 on imaginaven l’arribada d’un emir del Qatar per comprar el Reus Deportiu. Una nova demostració que al Món de Reus la realitat sempre, sempre, supera la ficció.

L’Emir del Qatar que, suposadament, el 2012, havia de comprar el CF Reus Deportiu segons va informar, el dia dels innocents, el Reus Digital.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s