La dimissió del President

El Xavier Llastarri a les instal·lacions del Reus Deportiu (Foto Xavier Jurio / La Guia de Reus)

Algunes de les pàgines més agraïdes del Món de Reus, que he tingut la sort d’escriure durant aquests últims anys, han estat vinculades als èxits del CF Reus Deportiu. El vincle emocional que tinc amb el club, forjat de ben petit gràcies a la relació del meu pare amb l’històric Reus del Salvador Batlle, fan que me’l senti meu. I que, per tant, m’ocupi i em preocupi el que hi passa, especialment a l’hora de posar en valor les fites històriques d’un club més que centenari.

Però la vida mai és de color de rosa. I el futbol encara menys. I no parlo, únicament, de les qüestions estrictament esportives sinó també de tot el que envolta un esport sobre el que gravita, en alguns casos de manera obsessiva, la vida de moltes persones. Malgrat que Valdano ja deia que el futbol hauria de ser el més important de les coses menys importants, és evident que alguns aficionats no s’ho prenen així, i viuen obstinats amb tot el que envolta aquesta pràctica esportiva.

Així ho demostra la carta de dimissió que ahir feia pública el President del club, el  Xavier Llastarri, on explicava els motius de la seva dràstica decisió. La missiva serveix per entendre la crítica situació que ha travessat durant els últims mesos. “A mi m’ha tocat aguantar coses que van més enllà de la crítica de la massa social. Insults cap a la meva persona i els meus fills, acusacions sense fonament, assetjament al meu domicili… que crec que no he de suportar” confessa en un missatge certament colpidor pel fons i i la forma.

El que descriu Llastarri demostra, una vegada més, que en el futbol el sentit comú és el menys comú dels sentits. Cal arribar a aquest extrem, el de l’assetjament a la família del President, proferint insults i desqualificacions, per manifestar el descontentament per la gestió d’un club? Queda clar que alguns aficionats s’han begut l’enteniment.

En els articles que he escrit sobre la crisi del Reus he centrat les meves observacions en la figura del màxim accionista, el Joan Oliver. Perquè al Llastarri sempre l’he volgut deixar al marge. És evident que en les actuals circumstàncies també ha quedat assenyalat. I això és el que porta implícit el seu càrrec. Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era. És lògic i comprensible. Però al President l’ha arrossegat la gestió del Joan Oliver, tan críptica com desconcertant, i que explica on som ara.

És evident que caldrà perspectiva per avaluar, prescindint de fílies i fòbies, la seva gestió. I és evident, també, que amb els anys sabrem reconèixer la bona feina d’un dels millors presidents de la història del Reus. Un personatge clau per entendre l’eclosió roig-i-negra a la Lliga de Futbol Professional i la magnífica estructura de la base del club, i sense el qual difícilment s’hauria aconseguit la implicació del que ha estat tot un referent a les banquetes, l’inoblidable Natxo González, que va fer de l’amistat amb Llastarri un autèntic dogma de fe a l’hora de creure en les possibilitats del Reus Deportiu per arribar on és ara.

A més, ha estat un President assequible i proper. L’altre dia, quan qüestionava la manera de fer del Joan Oliver, que explica la profunda desafecció de l’afició vers la seva persona, oblidava posar en valor la bona feina que en aquest aspecte, malgrat les circumstàncies, ha realitzat en benefici del club. Una realitat que encara fa més injustes algunes de les crítiques que han proferit en contra seva.

Una llàstima tot plegat. Perquè al darrere de tot això hi ha persones i famílies que ho estan passant malament. I ja podem veure que ningú en queda exempt. Ni els jugadors, que es planyen per una situació angoixant, ni el President, que tot plegat li ha comportat un desgast personal i familiar certament insuportable.

Per cert, una vegada més el meu reconeixement als tècnics i empleats del Reus Deportiu. Hores d’ara continuen dedicant-se al nostre club amb una professionalitat impecable, amb una elegància i dedicació admirable. És evident que ells són els autèntics herois de tota aquesta història.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La dimissió del President

  1. Peret ha dit:

    No diguis Reus Deportiu. El mateix Llastarri diu CF REUS al seu comunicat. Fa anys que van dissoldre el llegat del CF Reus Deportiu canviant nom i escut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s