I si féssim dos Carnavals?

Una de les colles de la rua de lluïment de dissabte (Laia Solanellas/Tarragona Digital)

Dissabte vaig fer l’esforç, per enèsima vegada, d’anar a veure la pretesa rua de lluïment del Carnaval de Reus esperant (Santa Innocència!) que la desfilada pogués recuperar mínimament l’esperit irònic i satíric propi d’aquestes festes en honor al rei Carnestoltes. Però l’esforç va ser endebades. El que se’ns va oferir, amb alguna minúscula excepció com l’originalíssima tronada humana, va ser la repetició mimètica de la desfilada d’aquests últims anys. Això sí, vaig observar alguna novetat importat, com l’ús gairebé compulsiu, per part d’algunes colles, d’aquests pijames que despatxen als establiments orientals del Món de Reus i que reprodueixen bèsties diverses. Insisteixo en el fet que això són pijames, malgrat l’ús indiscriminat que se’n fa com a disfressa per sorpresa del sofert espectador que, en molts casos, no entén res del que està contemplant.

Constatant, per tant, que aquest és el Carnaval que tenim i que sembla satisfer les expectatives del que hi surten, crec que seria bo plantejar-nos fer un segon Carnaval. Que fos complementari de l’actual i que servís, a la vegada, per recordar com era aquesta festa no fa tants anys, especialment d’ençà la seva recuperació, en plena transició, gràcies a la iniciativa dels Amenós i companyia.

En la línia del que fan els savis de Carrutxa amb la festa de Sant Sebastià, que ens ha permès conèixer com es celebrava aquesta antiga festa major de la ciutat, podríem fer una rua alternativa, un altre dia de la setmana, que mantingués l’essència de l’humor, la ironia i la sàtira punyent. Amb vestits de debò. Amb un Carnestoltes  ben eixerit, acompanyat de la reina i les concubines. Amb un pregó amb gràcia i que s’entengui. I que permetés repartir la històrica premsa carnavalera que viu submergida, incomprensiblement, en una crisi tremebunda.

D’aquesta manera també podríem ensenyar a aquestes noves generacions, que a la rua de lluïment es vesteixen amb pijames, beuen sense parar i fan cua als polyclins, com era el Carnaval de Reus, aquell que va donar nom a la ciutat, gràcies al seu enginy i originalitat. Potser amb els anys podríem, fins i tot, acabar girant la truita si l’exemple acaba reeixint. Ves que no truqui avui mateix al Palomar de Carrutxa i al Figuerola del Bravium per posar fil a l’agulla.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a I si féssim dos Carnavals?

  1. la gata maula ha dit:

    Amb un pregó amb gràcia i que s’entengui. I que permetés repartir la històrica premsa carnavalera que viu submergida, incomprensiblement, en una crisi tremebunda.
    Nen, en quant a la premsa satírica…. es impossible superar als mitjans escrits i digitals i articles diaris…, sobretot als de les espanyes…

  2. Mai Martí ha dit:

    Doncs a mi em va passar el mateix , i mira que l’any passat vaig dir Prou! Fins que les ranes criïn pel ! Però hi vaig caure… plego de treballar, rebentada, tinc dues hores per descansar avans de tornar_hi i dic , vinga va que enguany és un any dur , estant passant moltes coses, aveure si algúna carrossa fa allò que es fa per carnaval oi? Criticar ,ironitzar , fins i tot veure fantasia i brilli brilli que és l’altra opció , però no , la invasió del pijama multicolor ha guanyat l’aposta d’enguany . Una disfressa complicada doncs no és gens pràctica pel carnaval del “botellón “ per allò d’anar al policlín dic. No sé , doble Carnaval vols dir que val la pena? Jo diria que això j no te retorn, o si? Sóc molt pessimista.

  3. Jaume ha dit:

    Em sembla perfecte!

  4. Momyse Baiges ha dit:

    Completament d’acord getmanet
    Aquest any ja no hem fet l’esforç de veure’l i hem anat a Montblanc, on hem vist un carnavalet familiar, amb idees i crítica… veure la demolició de “Pep el manetes”!
    Si necessites suport per la teva causa… compta amb nosaltres!

  5. Alfred ha dit:

    Santa inocencia, això s’ en diu evolució, recorda voste que dèien els seus avis de la música que escoltava voste?, pues bé, ens fem grans i malgrat tenir raó, es inevitable, i el que tambe ha canviat es què els nostres pares malgrat la evolució feien la seva vida, es dir la seva festa, continuant amb les seves tradicions/costums, nosaltres actualment anem darrera els nostres fills, remugant, però acceptan i volent ser mes joves del que som, en detriment de continuar amb la nostra propia identitat, també es evolució, per mi incorrecta, però es lo que accepta el remat, que s’hi pot fer?

    Salutacions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s