No més mentides

Els jugadors del Reus B amb la pancarta “No més mentides” (Foto CF Reus/Reus Digital)

He escrit, en diverses ocasions, que els únics herois de la tristíssima història del CF Reus Deportiu són els seus treballadors. El seu exemple de dedicació al club, enmig de tanta penúria, és admirable. I s’ha de posar en valor de manera clara i diàfana. Després de 7 mesos sense cobrar, continuen al peu del canó. Amb una dedicació admirable, amb un esforç exemplar. Però com és lògic la seva paciència té un límit. I la setmana passada ho van escenificar amb una compareixença pública on van llegir un comunicat on s’entenia tot. I que demostra, després de l’expoli de l’Oliver, que el millor capital del Reus és la seva gent.

És el cas dels jugadors de l’equip B que ahir van tornar a jugar, defensant els nostres colors amb enorme dignitat. I abans de començar el partit contra el Prat van enviar un missatge transparent a la propietat: PROU MENTIDES. Ho manifestaven amb la pancarta amb la que van sortir al camp, escrita en anglès, perquè els Onolfo i companyia ho entenguessin clarament.

Queda clar que som aquí per culpa de l’Oliver. Ell i els seus sequaços, un dels quals encara pretén presentar-se a les properes eleccions del Barça, han arruïnat el club. I han arrossegat la marca de ciutat per les clavegueres del futbol. Em pregunto si hi hauria manera de demanar danys i perjudicis a aquests impresentables per haver-nos fet tant de mal, menystenint una entitat més que centenària i traint la confiança d’una ciutat que els va rebre amb els braços oberts.

Però això d’ara ja és excessiu. A què juga Onolfo? Ahir, abans del partit del Reus B, va córrer la notícia que el club hauria pagat una part del deute a part de la plantilla. La informació, posteriorment, va ser desmentida pels mateixos jugadors. Quin desmanec més absolut la gestió d’aquesta gent. Des del punt de vista empresarial la jugada dels nous propietaris pot ser legal, perquè la llei li permet jugar amb els terminis del concurs de creditors, guanyant temps abans no conegui la resolució definitiva del TAD. Però èticament és senzillament immoral. I més valorant el que han viscut, durant els últims set mesos, els treballadors del club, els seus treballadors.

El Reus, el nostre Reus Deportiu, és més que un club pels seus seguidors. És un sentiment. I amb els sentiments no s’hi juga. Després de tant de patiment, costa molt comprar l’estratègia d’Onolfo. I per això m’esgarrifa pensar en què es pot convertir el club. Aquest no és el meu Reus. El que vaig conèixer i vaig estimar. I si s’ha de seguir jugant amb aquestes persones, potser seria millor deixar de seguir-lo per molt que l’Onolfo i companyia ens omplin de dòlars. Potser ja va sent hora de replantejar-nos la refundació del club fugint de les falses promeses d’aquests despietats especuladors que són pa per avui, i fam per demà. I a les proves, i a l’Oliver, em remeto.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a No més mentides

  1. Enric Tricaz ha dit:

    Pa per avui? Disortadament ni això!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s