Llarga vida al TEDxReus

 

Fa uns anys l’Ernest Benach em va trucar per demanar-me si podia presentar un TEDx, el primer que es feia a Reus. He de reconèixer que vaig quedar distret amb l’oferiment. Bàsicament perquè ben bé no sabia de què m’estava parlant. De fet, a l’escoltar el nom de la cosa, el primer que vaig fer és associar-ho amb els TEDAX, l’acrònim amb el que s’identifiquen els Tècnics Especialistes en Desactivació d’Artefactes Explosius. L’Ernest, sempre didàctic i aclaridor, em va treure de dubtes, explicant-me que era una plataforma de tecnologia, entreteniment i disseny. Contràriament als TEDAX, especialistes en desactivar, la gent del TEDx el que fa és, precisament, activar les idees de la gent que hi participa. Amb una compartició generosa i desinteressada de coneixement per part de tots els que hi prenen part. I aquesta és la seva immensa raó de ser.

Però més enllà d’haver estat el circumstancial presentador d’un dels TEDxReus, he de reconèixer que, amb els anys, m’he convertit en un incondicional de la convocatòria que dissabte passat va tornar a omplir el Bartrina. Vist amb perspectiva, Benach va demostrar, una vegada més, que és un visionari que toca de peus a terra. I com un altre reusenc que habita al Mercadal, l’imprescindible Tomàs Barberà, és d’aquelles persones que quan pensa en Reus, pensa en gran, perquè només d’aquesta manera es pot avançar en benefici de la comunitat a la que representes.

Per fer possible el petit gran miracle del TEDxReus, Benach es va envoltar d’una lliga de col·laboradors extraordinaris, convençuts de les virtuts de la iniciativa i, molt especialment, de la necessitat de contribuir, de manera entusiasta, a afavorir aquestes experiències, convertint la convocatòria en una plataforma imprescindible on presentar idees i projectes que generin debat i networking entre la comunitat.

Gent com el Xavi Plana, la Bernardette Farriol o el Ramon Masip entre d’altres, van formar part d’aquell pinyol on es va sustentar inicialment la iniciativa. I amb els anys ha evolucionat sota les regnes del Ganxet Trinxat, l’inefable Xavier Menduiña, liderant un equip molt transversal, generacionalment, que serveix per assegurar, amb total garantia, el seu futur.

Dissabte el TEDxREUS va tornar a omplir el Bartrina d’idees, de reflexió i d’anàlisi. El teatre es va convertir en un autèntic oasi, gairebé balsàmic, atenent com es mou el món -també el de Reus-, ple d’extrems i radicalitat, sense matisos ni contrapunts. Veient el resultat final, amb l’acurada intervenció dels ponents, la sensacional presentació de l’Anna Priscil·la Magriñà, el contrapunt musical del Gerard Marsal i companyia i l’aliment reconfortant del Forn Sistaré, estic convençut que  les experiències TED s’hauran de receptar per poder-nos reconciliar amb una part de l’espècie humana que sembla cada vegada més entossudida en radicalitzar el discurs, potenciant les diferencies i menystenint les coincidències.

Llarga vida al TED. I més ara que el Meduiña passa el testimoni. Ho va fer al mateix teatre, abillat amb una immaculada camisa blanca, certament impecable, gairebé com la feina feta d’ençà que l’Ernest Benach -qui havia de ser!- va tenir l’enèsima pensada per fer del Món de Reus, el MÓN. Curt i ras.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s