El fenomen Peret Ganxet

L’Albert Poy amb el seu Peret Ganxet de xocolata a l’ombra del campanar

S’ha de dir, perquè en quedi constància, que el ressorgiment de la figura del Peret Ganxet en ple segle XXI s’explica per l’entusiasme de la Carme Bigorra i de la Maria Josep Salvadó, artífexs de l’Associació Recull d’Estudis Històrics. Elles dues em van venir a veure fa uns anys per explicar-me que tenien el propòsit de fer renéixer al figura del petit reusenc amb una sèrie de contes que, a partir de l’estàtua del personatge, permetés recórrer la ciutat reconeixent algunes de les figures més populars de l’imaginari escultòric local.

Des del primer dia els hi vaig donar el meu suport en el seu noble propòsit. Més enllà del vincle emocional que tinc amb el personatge, gràcies a la sardana que li va dedicar el meu pare l’any 1960 i la campanya que vam engegar amb el Ramon Ferran per situar la figura al Santuari de Misericòrdia, sempre he cregut que és bo generar referents locals que permetin identificar la nostra ciutat. En aquest món tan globalitzat cada cop es dilueixen més les especificitats que serveixen per reconèixer una comunitat. I per això el Peret Ganxet podia aportar el seu petit gra de sorra per aconseguir que els més petits tinguessin, també, el seu heroi local.

El que ha passat d’ençà l’aparició, el 2016, del primer conte, magníficament il·lustrat pel Marc Díez, és senzillament #Aspactaculà. S’han publicat quatre volums de les seves aventures; el personatge s’ha bellugat per les escoles amb un divertit talles didàctic; Miró li ha dedicat el seu propi vermut; el Juan Diego del Xivarri ha confeccionat una tapa deliciosa; el Xavier Pàmies del Forn Sistaré un panet boníssim; l’hem vist tocant la pilota amb la samarreta del Reus Deportiu; els artistes del Taller Avall l’han fet gegant; el Fito Luri i l’Ariel Santamaría han compost cançons inspiradíssimes sobre les seves peripècies; i enguany celebrem l’Any Peret Ganxet amb conferències interessantíssimes del Xavi Guix, la Maria Lluïsa Amorós, el Salvador Palomar o la Marta Magrinyà, entre d’altres.

El més curiós de totes aquestes iniciatives (i ves que no me’n deixi alguna!) és que moltes s’han produït de manera espontània, per la inquietud dels seus propis creadors amb l’objectiu de contribuir a fer gran el petit Peret Ganxet. És allò que passa al món de Reus, on costa molt poc que la bola és faci grossa a partir de l’engrescament que generen les coses de ciutat.

L’última demostració d’aquest entusiasme espontani el tenim aquests dies. D’una banda, l’Albert Poy ha decidit enriquir el seu selecte assortiment de figures de pasqua amb la rèplica, en xocolata, del dibuix del Marc Díez. I, de l’altra, demà diumenge, al Bravium, es presenta l’orquestra de Cambra Peret Ganxet, liderada per un altre reusenc extraordinari, l’Eduard Sendra, sempre a punt per donar la nota en el bon sentit de la paraula.

Queda clar, per tant, que això del Peret Ganxet és un fenomen de dimensions imprevisibles. I que duri, perquè voldrà dir que els de Reus continuem creient que cal mantenir els referents ciutadans que ajuden a entendre el perquè aquesta ciutat enganxa.  I de quina manera.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s