Amb “l’altre” Jordi Sugranyes que va triomfar a la presentació de dissabte, el pare del videoperiodista.
Gairebé sense voler he iniciat, aquests dies, una sèrie dedicada a fenòmens locals del Món de Reus. Personatges singularíssims que han excel·lit en diversos àmbits d’expressió gràcies a la seva tenacitat i dedicació en benefici d’allò que ells creuen que mereix la pena. Una dedicació digne d’elogi tenint en compte, a més, que en molts casos el seu lloable entossudiment és del tot desinteressat.
El cas que avui m’ocupa, el del videoperiodista musical Jordi Sugranyes, n’és un bon exemple. Dissabte va presentar el seu llibre de memòries. O, millor dit, el primer volum de les seves memòries perquè el tom recull els seus primers trenta anys d’assistència, enregistrament i crítica a concerts diversos de música en català. Trenta anys que han donat per cobrir en directe gairebé 3.000 concerts. I això de moment, perquè queda clar li queda molt camí per recórrer en la seva insòlita empresa.
La presentació es va fer als Jardins de la Casa Rull, aquest indret encantador on el món sembla que s’aturi pel sol fet de prendre un vermut en bona companyia sota la immensa magnòlia que presideix l’espai. Més enllà de l’entorn inigualable, enriquit per l’ombra d’un magnífic edifici modernista, a la calidesa de l’entorn hi té molt a veure el bon tracte del gestor, l’Esteve Bergadà, que procura per una relació amable amb els seus clients fruit -de ben segur- del seu ADN familiar on el món del comerç hi ha estat sempre present.
A l’acte Sugranyes es va envoltar d’amics, vinguts d’arreu dels Països Catalans, que no es volien perdre la presentació d’unes memòries on cita a més de 3.000 persones amb les que ha tingut la sort de relacionar-se durant la seva dilatada trajectòria periodística. Gent com la Judit Cervelló i el David Fernández, aquella encantadora parella audiovisual que ell mateix va unir per convertir-los en els presentadors de l’A TOT WATT, el programa musical de la primera graella de Canal Reus fa -només- vint anys. Cervelló i Fernández van demostrar que la química comunicativa no es perd mai i van delectar als assistents amb una presentació magnífica.
Ells van ser els encarregats de donar pas al convidats. La música va anar a càrrec de l’Anna d’Ivori, els Owix i l’Ariel Santamaría, acompanyat de l’incansable Jordi Salvadó a la percussió. Una actuació que el mateix Sugranyes es va encarregar d’enregistrar per deixar testimoni del concert 2.950 que cobreix en directe. D’aquesta manera amenitzaven un acte ple de records i vivències, evocant aquells inicis del Sugranyes a Ràdio Music Club, pedrera inesgotable de periodistes i comunicadors, molts d’ells integrants de la malaltada musical del Món de Reus. Així ho recordava l’editor de les memòries del Sugranyes, l’Oscar Ramírez, una altre d’aquestes fenòmens al que em referia a l’inici de l’article gràcies a la seva tenacitat per publicar, cada any, un nou llibre sota el segell de la seva editorial.
De les memòries el millor que es pot dir és que val la pena llegir-les per adonar-se’n de la incansable bogeria -ben entesa- del Sugranyes per la música. Una passió que li ha merescut donar nom un dels nostres premis Amenós després de veure com el gran Ricard Ustrell es rendia a la seva immensa personalitat a Catalunya Ràdio. Sugranyes, que fora de context pot semblar un Juantxi en el més ampli sentit de la paraula, mereix, un cop has avaluat la seva trajectòria, el nostre respecte i consideració perquè te n’adones que és posseïdor d’una autèntica vocació que ha servit, a la vegada, per ajudar a cantants i grups musicals a obrir-se pas en el sempre capritxós món de l’espectacle.
Toca felicitar al Sugranyes i a la seva família que dissabte celebraven l’èxit del Jordi recordant, també, els esforços i sacrificis destinats en l’acompanyament vital del videoperiodista. Per això em permeto la llicència de deixar la foto oficial de la presentació -que signa un altre apassionant de la música i dels músics de casa nostra, l’Isidro Puig- pel final de l’article. I encapçalar aquest escrit amb la imatge somrient i agraïda del patriarca Sugranyes que dissabte estava entusiasmat celebrant l’aparició d’un llibre que és la síntesi de la trajectòria impecable del seu fill. D’això se’n diu orgull de pare. I en el cas que ens ocupa està absolutament justificat.
L’Isidro Puig ens regala la foto de la presentació amb l’Ariel Santamaría, l’Òscar Ramírez, el Jordi Sugranyes, la Judith Cervelló i El David Fernández (d’esquerra a dreta).
El Món de Reus 