Un senyor de REUS REUS

Joan Marsal Huguet (foto Reus Digital)

Ens ha deixat el senyor Marsal. El Joan Marsal  de la Cristalleria del carrer de Jesús. Un senyor de REUS REUS, escrit així, dues vegades, de manera consecutiva, per reforçar el vincle identitari, infranquejable, que l’unia a la seva ciutat. Referent d’una família encantadora capaç d’estimar, generosament, el Món de Reus gràcies a l’exemple constant del patriarca. Al cap i a la fi tots som el reflex del que hem viscut a casa. I coneixent a alguns Marsals, i  guaitant, de tant en tant, a l’aparador de la Cristalleria, te n’adones del sentiment que impregna aquesta família posseïdora, genèticament, de l’autèntic ADN reusenc.

Marsal és d’aquells conciutadans que he conegut tota la vida. D’entrada per la seva relació familiar amb l’Anton Maria Vidal Colominas (a.c.s.), bon amic de casa. Un i l’altre estaven casats amb les germans Sans, filles del Josep Maria Sans, l’inoblidable Xatet, heroi del ciclisme local de qui enguany es compleix el norantè aniversari de la seva apoteòsica irrupció a la volta ciclista a Catalunya. Però a més tots dos eren veïns de carrer. A pocs metres de la Cristalleria, a tocar del Mercadal, hi ha la històrica Camiseria Domingo que regenta la vídua Vidal, l’encantadora Francis Sans, amb la seva filla Cori. Una relació familiar i de veïnatge que va servir, també, perquè els dos cunyats compartissin una de les seves aficions preferides, el col·leccionisme. Marsal havia estat president del Grup Filatèlic i Numismàtic. I Vidal, ànima de la Borsa del Col·leccionista.

Diuen que col·leccionar és un instint humà bàsic i molt antic, propi de persones organitzades, curoses, i amb un punt d’apassionament que els acompanya durant tota la seva vida. Si a aquest instint hi afegim el fet de ser de Reus, amb el que comporta estimar la ciutat i la seva gent, Marsal constituïa un exemple paradigmàtic del bon col·leccionista. M’ho va demostrar en repetides ocasions visitant la Cambra. Localitzava cartes de correu comercial vinculades al teixit econòmic local. I demanava a l’històric Secretari General, el Joan Josep Sardà (a.c.s.), que el deixés remenar als censos per buscar la connexió amb DO Reus.

Jo l’acompanyava a remenar els llibres feixucs. I gaudia de la seva conversa. Com a bon botiguer, era simpàtic, molt atent. De formes educadíssimes, de discurs amable i amb un parlar de Reus tan genuí que era una delícia escoltar-lo. Per això, tot removent papers, xalava quan el sentia parlar de Reus i dels de Reus. Una autèntica enciclopèdia local que per un servidor, capaç de devorar compulsivament qualsevol retall d’història local, em generava una especial satisfacció.

El pas inexorable del temps fa que, de mica en mica, aquell Reus que vam conèixer de petits, amb els referents ciutadans que li donaven cos i ànima, vagi perdent elements característics. És el cas de l’adeu del Joan Marsal. I per això, com exemple per a les noves generacions, convé posar en valor el seu llegat, el d’un home capaç d’estimar la ciutat per damunt de totes les coses. Un reusenquisme ben entès que explica, molt possiblement, el perquè el Món de Reus, enmig de l’univers de la globalització impersonal, continua sent tan agraïdament diferent.

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Un senyor de REUS REUS

  1. Toni Corrales ha dit:

    Josep, em sumo a les teves paraules i al sentiment de la pèrdua d’una persona totalment arrelada a la ciutat i especialment, al teixit comercial. Des d’aquí una abraçada a tota la seva família.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s