Gràcies per tot Avelina

L’Avelina Briansó agraint el premi EL MÉS AMIC DE REUS atorgat pel Centre d’Amics de Reus el 2010

Soc incapaç de comptabilitzar les presentacions d’actes diversos que hauré fet durant tota la meva vida. Deuen ser una infinitat. He perdut el compte.  M’hi vaig posar de jovenet, quan el meu pare em va fer presentar l’estrena d’una de les seves sardanes al Casal Riudomenc. I d’aleshores ençà no he parat. Fins i tot m’he enfilat a l’escenari del Gran Teatre del Liceu on, el passat 12 de maig, vaig conduir la gala de la Sardana de l’Any. Va ser com una mena de culminació a una llarguíssima carrera de més de trenta anys posant veu a multitud d’esdeveniments.

M’hi sento còmode a l’escenari. I quan agafo el micròfon em passen tots els mals. Però no sempre ha estat així. Malgrat la meva innata vocació, l’inici de la meva trajectòria va ser complicat. No tenia la veu educada. Em costava projectar-la. I patia un lleisme que semblava cronificat. Aquella situació em produïa una notable angoixa. I més quan el director de l’emissora, on vaig començar la meva carrera, em va deixar anar que potser no servia per treballar a la ràdio perquè no tenia la veu adequada.

Aquell dia, a l’arribar a casa, li vaig comentar a la meva mare que mai seria locutor. Que no tenia condicions. Que ho deixava estar. Però la mare no volia que defallís. I va buscar-me una mestra de dicció, l’Avelina Briansó. A casa feia anys que coneixíem a la seva germana, l’Emilia Briansó, brillant directora del Conservatori de Música de la Diputació que, aleshores, tenia la seu al Centre de Lectura. Ambdues eren nétes de l’insigne Doctor Emili Briansó, un dels artífex del prestigiós  Institut psiquiàtric Pere Mata, i un dels personatges il·lustres del Món de Reus.

Amb l’Avelina vaig anar a classe ben bé un any. El seu mestratge va ser tota una descoberta. De fet la seva carrera de rapsoda l’avalava. Havia estat una peça clau de la històrica Aula de Declamació del Centre de Lectura. I a les aules de l’antic palau dels Marquesos de Tamarit havia tingut alumnes que, amb els anys, van esdevenir figures teatrals i radiofòniques de primera línia, com el Lluís Pasqual o la Dolors Juanpere entre d’altres.

Sempre he tingut present aquell aprenentatge. Em va ajudar tant que possiblement, sense ella, mai hagués pogut exercir la meva professió. Perquè no només em va ajudar a millorar la veu i la pronúncia. El seu entusiasme i la seva convicció em van servir per convèncer-me de les meves possibilitats. Com de determinant va ser, a la meva vida, poder conèixer-la.

Aquest dijous l’Avelina Briansó ens ha deixat per sempre. Ho ha fet com era ella, discreta i elegant. Per això, més que mai, vull testimoniar la meva gratitud a la seva persona. Va ser un plaer infinit conèixer-la. I, sobre tot, aprendre al seu costat.

Gràcies per tot, Avelina.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s