Els botons de la Merceria Parisi

Els botons de la Merceria Parisi (Foto Jaume Montserrat Borràs)

Un dels fenòmens comunicatius del Món de Reus a internet és el grup de facebook Què està passant a Reus. Aquest pàgina s’ha convertit en una referència informativa local gràcies al gran nombre de participants que, de manera periòdica, comenten notícies d’actualitat però també fan, tot sovint, una mirada enrere ajudant-se de testimonis gràfics, en blanc i negre, que evoquen inoblidables pàgines viscudes del Reus d’Abans.

De les notícies en temps present que han estat més comentades durant aquesta setmana hi ha el tancament de la històrica Merceria Parisi, al carrer de l’Amargura, al capdamunt del de Llovera.  N’informava el Jaume Montserrat Borràs en una publicació que, en el moment d’escriure aquest article, ja registrava més de 400 reaccions, 117 comentaris i 54 comparticions. Com diria l’ínclit exregidor, senzillament #Aspactaculà.

L’impacte de la notícia posa al descobert una evidència que ja hem comentat en diverses ocasions, que a Reus el comerç és molt més que una activitat econòmica i prou. Genera un autèntic sentiment. Tots tenim records entranyables vinculats a les botigues de tota la vida. I això fa que quan tanquen, ens generi un sentiment de tristesa per la pèrdua d’un entorn agraït que ha format part de la nostra pròpia existència.

L’última vegada que vaig entrar a la Merceria Parisi va ser per comprar les cintes de la tuna pel gran dels Baiges petits. Em va atendre, atentíssima, la Montse Llauradó, esposa del Ricard Roig, referent de la direcció d’esbarts a casa nostra. I vaig poder coincidir també a la històrica la Montserrat Garceball,  la Montse de cal Parisi, obsequiant a tothora a la seva selecta clientela amb un somriure esplèndid acompanyat del seu (sempre) vistós pentinat.

El propietari, el Manuel Parisi, tancarà definitivament la botiga, als seus 90 anys, el 30 d’abril culminant una història de comerç i, per tant, d’amistat amb els seus clients que es va iniciar el 1936. 85 anys de bon fer darrere el taulell d’un establiment que, a més, fins fa ben poc encara lluïa a la façana una autèntica obra d’art. Ho recordava l’Albert Pasqual en el comentari a la publicació del Què està passant a Reus. Just al costat de la porta d’entrada, a peu de carrer, la Merceria s’anunciava amb un mural original del fill il·lustre Ceferí Olivé, que reproduïa uns botons gegantins. Una autèntica mostra d’art urbà que, dissortadament, va desaparèixer fa uns anys. Recomano aquest article que, sobre l’obra, va escriure l’Úrsula Subirà.

En el moment del comiat es de justícia agrair a la Merceria Parisi l’esforç, la dedicació i -de manera ben especial- la constància per haver ajudat als de Reus, durant tants anys, a posar fil a l’agulla per anar vestits de vint-i-un botons. Aviat està dit.

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s