La connexió dels Koeman

Gerard Alcover i Emili Llamas en la seva nova etapa a KOEMAN

L’admiradíssima Anna-Priscila Magriñà ens va descobrir, en un llibre imperdible, que Tot està connectat. I el Món de Reus no és l’excepció. Aquests darrers dies he viscut algunes circumstàncies molt reveladores gràcies a tot un seguit de coincidències que posen de manifest que el nostre Món, el de Reus, és un mocador. I no pas brut, sinó net i planxat.

Anem per parts. Durant el cap de setmana, revisant la programació enllaunada de Canal Reus, vaig descobrir l’actuació dels Koeman al Va com Va de la vallenca colossal, la Marta Farré, on hi col·labora l’històric David Fernández. Poca broma. El David continua engrandint la seva llegenda televisiva sent l’únic presentador que es manté davant les càmeres de l’emissora des del primer dia. Un rècord que ja frega els 23 anys de presència televisiva. Realment s’està convertint en el Jordi Hurtado del Món de Reus.

Però tornem al punt de partida, els Koeman. Per si l’amable lector/a no situa al grup en qüestió, es tracta de la formació musical que han creat dos dels integrants dels mítics Pokers que, ja dissolts, han decidit continuar  la seva carrera musical formant parella. Es tracta de l’Emili Llamas i el Gerard Alcover. Amb una estètica allunyada dels seixanters Pokers, amb una indumentària molt acolorida, aquest dues meravelles ens va descobrir el seu Formentera, un altre dels temes inclosos en el seu primer llarga durada. Sorprèn el ritme de la melodia, una bossa nova que forma part d’aquest pop feliç amb el que ara delecten a la seva cohort de fidels seguidors.

Curiosament, i mentre escoltava aquest Formentera, m’arribava a les mans l’esperadíssim disc de l’Ariel Santamaría, el Cançons RTV. En parlarem aquesta propera setmana ja que el disc es presenta, als mitjans de comunicació, demà dilluns. Tot just els Koeman també col·laboren en una de les cançons del rei Juantxi, una genial Reus Mediterrani on -aquí sí- recuperen el ritme dels Pokers, convertint-se en l’autèntica recreació dels Beach Boys amb regust ganxet. La cançó és sensacional, i la interpretació dels Koeman, extraordinària.

A casa aquest Reus Mediterrani s’ha convertit en la banda sonora del cap de setmana. I qui l’ha ballada amb estrèpit és el Baiges (més) petit, l’Abel que -atenció- és alumne de l’Emili Llamas a l’Institut Domènech i Montaner. Ja és tenir sort que la llengua catalana -matèria que imparteix el mestre-músic- pugui ensenyar-te-la algú capaç de dibuixar, en els seus alumnes, la mateixa felicitat amb la que impregna el seu pop musical.

I finalment, en aquesta connectadissima realitat on visc instal·lat una darrera referència a l’altra mitja taronja dels Koeman, el Gerard Alcover. La primera vegada que el vaig veure no va ser dalt d’un escenari, sinó darrere d’una taula electoral, la de la consulta per la independència del 9N de 2014. I saben amb qui compartia mesa? Amb el malaguanyat Bartolomé Pluma, que tot just ens ha deixat aquesta mateixa setmana.

Com deia el principi, Tot està connectat. O, millor dit, parlant del Món de Reus, connectadíssim. Vet-ho aquí.