Joan Llauradó Such, el Joan de Cal Pujol (Foto Reus Digital)
Diuen que la millor publicitat per un establiment és el servei que presta a la seva clientela. I això, els de Reus, ho sabem bé. Quants botiguers han fet de l’atenció al client la seva campanya de màrqueting més productiva per escampar arreu, gràcies al boca-orella, les excel·lències del seu comerç. De vegades, fins i tot, no ha importat el gènere que despatxen. La gent hi acudeix, únicament, amb el desig de viure l’experiència de sentir-se important gaudint de les atencions de l’insigne botiguer.
Ahir ens deixava un referent d’aquesta manera de fer i de ser darrere del taulell, el Joan Llauradó Such, el propietari de l’acreditada Casa Pujol del carrer de Monterols. El popularíssim Joan de Cal Pujol, com resava l’esquela publicada al Diari de Tarragona, ha estat un botiguer extraordinari, simpatiquíssim, atent, disposat. I amb una memòria prodigiosa a l’hora d’explicar-te anècdotes viscudes en aquesta petita reducció de l’Univers Ganxet que ha estat sempre el carrer de Monterols. Precisament quan em veia sempre em preguntava per la meva sogra, la neta del Francesc Domènech, un dels professionals que va treballar a la botiga durant bona part del segle XX. Llauradó evocava anècdotes divertidíssimes del sastre Domènech en una època on els botiguers i dependents tenien temps, també, per fer-ne alguna de grossa amb l’únic objectiu, altament recomanable, de viure i riure.
Però a més de fer gran el negoci i la família, el Joan també va dedicar temps i recursos a la seva altra gran passió, els colors roig-i-negres. M’ho recordava el Jordi Cervera -Nedador de primera, com canta l’Ariel en les seves cançons RTV-. Els dies de partit al temple del carrer Gaudí, just després de tancar la botiga, el veies sempre assegut a les graderies per animar l’equip del seu cor. Una afició que va traslladar, també, a la seva activitat professional. Durant anys els jugadors del Reus, sense necessitat de calçar-se els patins, ja causaven sensació a l’arribar a les pistes foranes vestits de vint-i-un botons gràcies als tratjos fets a mida de Casa Pujol. Gairebé res.
S’acostuma a dir que ningú mor mai mentre hi hagi algú que el recordi. I en el cas de Reus hi ha botiguers que seran eterns per la petjada que han deixat entre la seva clientela. Com el Joan de Cal Pujol.
El Món de Reus 