Se’ns ha mort l’Antonio Martra

L’Antonio Martra en la caricatura original de Josep Maria Baiges i Jansà

Se’ns ha mort l’Antonio Martra. I parlo en primera persona del plural perquè el sentiment que ha generat la seva desaparició al Món de Reus, amb la notícia corrent com un reguer de pólvora impactant directament sobre la gent que va tenir la sort de conèixer-lo, demostra l’afecte i la consideració que es va guanyar un dels millors dirigents esportius sorgits de la nostra ciutat.

Ho demostra la caricatura que il·lustra aquest article i que el meu pare, el Josep Maria Baiges i Jansà, va crear l’any 1969. Per encàrrec de l’inoblidable Engelbert Borràs Roca, va obsequiar a tots els integrants del mític Reus Deportiu de les sis copes amb les seves respectives caricatures plenes d’elements al·legòrics. En el cas de l’Antonio Martra, en qualitat de responsable d’aquella llegendària secció d’hoquei, se’l veu projectant a la pantalla un equip de pel·lícula format pel Joan Sabater, el Santi Garcia, el  Josep Maria Rabassa i els germans Vilallonga com a referents d’aquella alienació llegendària i amb un afició entregada, de manera entusiasta, als seus herois. Una projecció que servia, també, per posar en valor la trajectòria de la Família Marta, pioners en l’exhibició i filmació de pel·lícules a la ciutat, com ho demostra l’excepcional arxiu documental que hom pot visionar el Centre de la Imatge del Mas Iglesias.

Una de les coses que, en perspectiva, més sorprèn de la irrupció de Martra com a responsable de l’hoquei reusenc en aquella època extraordinària era la seva insultant joventut. No arribava a la trentena. Un fet que demostra que el bon directiu no té edat. I que en el fons el que importat és la capacitat de fer ciutat a partir d’un vincle emocional i afectiu a la realitat que t’envolta.

M’ho explicava sovint l’Enric Tricaz, bon amic de Martra, en aquelles inoblidables sessions radiofòniques que vam compartir a l’emissora de la ciutat i on també vam tenir l’oportunitat d’explicar el seu salt a la presidència de la Federació Espanyola de Patinatge. El secret d’aquell equip és que tots -jugadors, entrenadors i directius- en essència eren un grup d’amics ben avinguts. Vet aquí la clau de l’èxit. Allò sí que eren valors.

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s